Des que vaig visitar Vic per primer cop, la veritat és que ja no recordo ni quan ni com, aquesta ciutat em va captivar. De fet, li trobava una atmosfera molt especial que encara li segueixo trobant. Un nucli històric envejablement preservat, carrerons costeruts i foscos per on el caminar pren una dimensió màgica, sobretot quan s’instal·la la boira típica de la plana de Vic... aquells cafès amables i discrets on la gent s’hi aixopluga els dies de fred gèlid... aquelles tocineries de tota la vida o aquell mercat de la plaça Major amb les parades de roba o de productes del camp... o aquella arquitectura variada que ens recorda que som en una ciutat episcopal on encara ara l’església catòlica hi juga un paper fonamental.
dilluns, de desembre 04, 2006
El Vic medieval
Des que vaig visitar Vic per primer cop, la veritat és que ja no recordo ni quan ni com, aquesta ciutat em va captivar. De fet, li trobava una atmosfera molt especial que encara li segueixo trobant. Un nucli històric envejablement preservat, carrerons costeruts i foscos per on el caminar pren una dimensió màgica, sobretot quan s’instal·la la boira típica de la plana de Vic... aquells cafès amables i discrets on la gent s’hi aixopluga els dies de fred gèlid... aquelles tocineries de tota la vida o aquell mercat de la plaça Major amb les parades de roba o de productes del camp... o aquella arquitectura variada que ens recorda que som en una ciutat episcopal on encara ara l’església catòlica hi juga un paper fonamental.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada