Com l'home aranya.

Catalunya és un país de muntanyencs i muntanyenques gairebé des de sempre. Tanmateix des de principis de segle XX, la muntanya es va anar redescobrint a partir dels esports a la natura: l’excursionisme, l’escalada, l’esquí, etc. Més endavant s’ha anat popularitzant altres tipus d’esport relacionats amb la muntanya i l’aire lliure que fins i tot han viscut força èxit a la mateixa ciutat. Per exemple l’escalada esportiva “indoor”en rocòdroms.

Ara fa pocs anys ha aparegut la pràctica d’un esport derivat de l’escalada en interior que es conegut amb el mot anglès boulder (roc gros). El boulder, o escalada en bloc, és simplement un tipus d’escalada més senzill a l’estandard que es fa a l’aire lliure o dins un espai i que té la peculiaritat que no requereix d’arnesos ni cordes. Es tracta bàsicament d’escalar estructures artificials o naturals de poca alçada sense gaires materials d’escalada (llevat dels peus de gat) i amb l’única ajuda dels peus i les mans.

Aquest esport ens ofereix la possibilitat de prendre contacte amb l’escalada d’una manera molt directa i sense gaires complicacions tècniques però que demana molta preparació física i molta concentració.Actualment ja existeixen molts gimnasos i complexos esportius que comencen a oferir la possibilitat de practicar aquest esport de precisió i resistència en les seves instal·lacions.

Fem memòria.

Existeix una generació en aquest país que no ha viscut guerres i que gairebé no ha viscut dictadors. Una generació que no ha passat gana i que ha nedat sempre en una certa abundància. Una generació que s’ha fet gran molt més a poc a poc que les generacions anteriors. I que ha crescut amb la televisió, els ordinadors, les colònies a la muntanya i les vacances d’estiu a la costa o el poble dels pares... i les sèries britàniques de la BBC.

Jo, com haureu sospitat, també pertanyo a aquesta generació una mica descosida i esbojarrada, una mica boja. I vàrem créixer compartint l’Hotel Fawlty amb els joves, jugant amb el nan roig a caçar escurçons negres, aprenent a dir-li al parent vingut de França allò de, Allo Allo, mentre escoltàvem els discursos del president que sempre començaven amb Sí, Ministre. Tot això sota la supervisió del Dr Who que vetllava que no hi hagués ningú que naixés estrellat tot viatjant amb el Monty Python Flying Circus. Tot plegat una bona cosa... i sí me’n deixo, de coses.

Ara som en un moment de la vida, els d’aquesta generació em refereixo, que comencem ja a tenir un passat. I això és aprofitat pels més llestos de la classe per fer peles. Tot torna. I ara en format dvd. Parlo d’aquelles sèries de la BBC que de mica en mica van apareixent al mercat en caixes ben arregladetes i a preus de vegades indecents, però que molts compren... comprem. La temptació és massa forta i la joia massa gran.

Ara, després d’uns anys, ens adonem que tota aquella gentada ens va, a la seva manera, educar d’una manera molt diferent que els nostres pares i els mestres i les mestres de la nostra escola. Ens van aportar una visió de la realitat molt peculiar, murri, boja però plena d’ironia, sarcasme i mires molt amples. Vàrem aprendre el que volia dir fornicar, socarrimador ensumabruixes, plat de merda per sopar o el dimoni se’m fa pets a la cara. Vàrem perdre, en alguns casos, la innocència d’una manera ben peculiar. Segurament sense ells i elles no seriem el que ara som.

Celebrem-ho i cridem un visca, doncs.

Viaggiare partire... non fermarsi mai...

Heu pensat què fareu aquest proper estiu? Jo no. No ho sé mai. Però cada any m’ho pregunto. És un moment d’alliberació, de descoberta i de lleure excepcional. Durant tot l’any és factible viatjar però la majoria de gent té les vacances a l’estiu. Per tant és el moment de viatjar per excel·lència. I això es nota perquè a qualsevol lloc on vagis hi trobes gent, guiris que es mouen com formiguetes amunt i avall del mapa.

Fa uns anys, mentre estava passant l’estiu a Castell d’Aro, em vaig preguntar per primer cop: Què faré el proper estiu, apart del de sempre? I el primer que se’m va ocórrer va ser la idea d’anar fins als Països Baixos en bicicleta o fins i tot a peu. Ho vaig comentar a uns coneguts i sense gaire entusiasme em van respondre que seria molt cansat. Jo estava entusiasmat i vaig decidir fer-ho. Ja a casa, i amb uns amics, vaig treure el tema i el projecte va anar derivant cap a una cosa una mica diferent: fer un interrail. Un interrail és una de les millors coses que et poden passar a la vida sobretot si ets jove i tens ganes de descobrir, i conèixer, i experimentar i volar lliure traspassant fronteres, dormint en estacions de tren, despertar-te al costat d’un búlgar totalment engatat o menjar productes exòtics mentre conèixes gent i paraules brutes en diferents idiomes. El bitllet d’interrail t’ofereix la possibilitat de viatjar en tren durant un o mig mes a un preu raonable (abans era força barat i sense gaires límits) per tots els estats del que es coneix com a Europa i alguns altres propers a aquests considerats asiàtics.

Doncs mira per on que us parlo de l’interrail per, en definitiva, poder parlar-vos de viatjar en bicicleta. La bicicleta és un mitjà de transport de tracció animal molt estès arreu del món. Diuen que a llocs com la Xina hi ha més bicicletes que cotxes, i que fins i tot més que gent. Si vas a llocs com Bèlgica o Holanda la bicicleta es fa servir en qualsevol època de l’any i la fa servir molta gent. A més, és un mitjà de transport barat, no contaminant i versàtil. Així doncs, com m’imagino que la majoria de vosaltres teniu bici i qui més qui menys té vacances, us recomano que visiteu aquest web. El web North Sea Cycle Route és un molt interessant web on coneixereu una ruta per fer a peu, però especialment en bicicleta, que dóna la volta al Mar del Nord. Passa per set països diferents i té la peculiaritat que està molt ben senyalitzat i preparat i prohibit per a vehicles de motor.

Us recomano que descobriu maneres diferents de fer turisme alhora que es fa exercici i salut. Potser aquest estiu més d’un i d’una provarà de fer algun tros d’aquesta ruta. Si ho feu no us descuideu de fer-vos una foto per la galeria que podeu trobar a la secció arreu del web de quòniam.

Indrets de món

Com ha anat el cap de setmana? Jo he anat de calçotada abans que les calors de l’estiu entrin i ja no trobem calçots enlloc. De vegades coses tan senzilles com compartir un calçot, un got de vi bo, una botifarra o costelles de xai i bon all i oli amb persones estimades i també amb nous amics enmig d’una comarca rural, no té preu.

Bé, parlant de temes populars us parlaré de la nova iniciativa de L’ateneu.org. Com el seu nom fa esment L’ateneu.org és un portal d’internet que ve a fer la funció d’un gran ateneu virtual. Aquí la gent s’hi aplega, es coneix, intercanvia informació, pensaments, munta mobilitzacions, s’organitzen activitats, etc., tot girant d’una manera o altra al voltant de la cultura catalana i el medi ambient.

Doncs la iniciativa que han endegat és una mena de concurs fotogràfic anomenat “Indrets dels Països Catalans”. Aquest concurs s’emmarca en nou projecte participatiu que neix amb la voluntat de fomentar el coneixement del territori català i va lligat també amb una campanya d’impuls del Sender dels Països Catalans i tot un recull de llocs i itineraris d’interès. Aquest projecte vol ser, segons l’ateneu.org, una eina per fer conèixer i valorar el nostre entorn. Aquest projecte consisteix en fer uns reculls de ressenyes, descripcions i imatges sobre indrets, itineraris i excursions d’arreu dels Països Catalans i posar-lo a l’abast de qualsevol persona que hi estigui interessada.

Pel que fa al concurs us puc informar que s’accepten fotografies des del proppassat equinocci de primavera fins al solstici d’estiu. En aquest espai de temps podeu enviar fotografies de paisatges, edificis o monuments que tinguin cabuda en les bases del concurs.



Aquí hi trobareu molta més informació.