Que el consistori barceloní ha estat destruint, i encara ho està fent, el barri del
Poblenou és un fet innegable. Moltes de les fàbriques i altres edificis i espais que formaven part d’un patrimoni artístico-arquitectònic únic han desaparegut per donar pas enormes blocs de ciment d’habitatges i oficines. Això ha impossibilitat haver pogut aplicar, al
Poblenou, un pla urbanístic semblant al de diverses zones industrials de Londres o Hamburg on s’ha pogut preservar el patrimoni industrial assimilant-lo a la ciutat, donant-li uns usos diferents adaptats a les noves necessitats actuals d’habitatge i serveis.
Tot i això, el
Poblenou té un teixit social molt fort i gràcies als moviments veïnals i
juvenils s’ha pogut redreçar, en part, el projecte destructor que l’
Ajuntament de Barcelona tenia previst aplicar a aquest barri. Així és que la força veïnal ha pogut salvar una part no menyspreable del patrimoni industrial i ha forçat l’Ajuntament a requalificar alguns dels solars buits per a habitatge protegit
o bé restaurar i adequar fàbriques emblemàtiques per a usos públics. Tanmateix encara hi ha molts fronts oberts com és el cas de la lluita oberta per salvar
Can Ricart, conjunt arquitectònic de gran valor artístic.
Un dels casos on la pressió popular ha fet canviar el projecte inicial d’urbanització és el cas del
Parc Central del Poblenou. De fet, a petició del veïns s’ha redisenyat el parc eliminant-ne els vials que el travessaran per tal de fer-lo més tranquil i augmentant-ne les zones habilitades a l’esbarjo. Aquest parc sembla que ocuparà 55.600 metres quadrats (unes cinc illes de l'Eixample) i quedarà delimitat per la Diagonal i els carrers Bac de Roda i Marroc. Els carrers Bilbao i Espronceda el travessaran transversalment i Cristóbal de Moura longitudinalment.
El carrer Pere IV quedarà interromput pel seu pas pel parc. El disseny i execució del parc ha estat assignat a l’arquitecte francès
Jean Nouvel, autor de la
torre Agbar, i sembla ser que ha decidit que el parc esdevingui una espècie de jardí botànic impressionista on hi haurà una vegetació exuberant on hi predominarà el desmai i les plantes enfiladisses. També hi haurà un parell de carrils bici i s’hi integraran al paisatge les naus de la
fàbrica Oliva Artés, que ara s'estan rehabilitant i que encara no tenen un ús definitiu assignat.
Esperem que aquest Parc Central sigui digne de l’històric barri del
Poblenou i la seva gent, que tant ha fet i fa per a salvar el barri. Podeu llegir més sobre aquest projecte clicant
aquesta notícia del diari
Avui.
Per a més informació sobre les entitats del barri visiteu el portal de la
llibreria etcètera.
Hem de retre tribut a tots aquells ciutadans i ciutadanes del nostre país que lluita per a que no ens arrabassin la dignitat, la memòria i fins i tot la llar. Gent desplaçada de casa seva i pobles que perden la seva personalitat i patrimoni cultural per motius purament especulatius i destructors lluiten i resistéixen cada dia l'escomesa de la màquina excavadora.
La Catalunya industrial ens ha deixat un llegat arquitectònic i artístic excepcional. Les colònies industrials, els tallers o els complexes fabrils on tanta gent hi va néixer, hi va viure i hi va morir treballant-hi, ara són qualificades com a obres d’art popular i burgès del segle XIX i XX. És en aquests espais on la classe obrera va prendre consciència dels seus drets i van fer prosperar el país amb el seu treball i esforç. Aquests homes i dones, juntament amb els burgesos capitalistes i els artistes i arquitectes, van crear sense tenir-ne gaire consciència un estil estètic, una manera de construir i de crear espais únics que ara són valorats per molts.
El barri del Poblenou de Barcelona, com molts altres barris de la ciutat i altres indrets del nostre país, han mantingut aquests espais on s’hi han instal·lat noves insdustries, magatzems de diferents tipus de mercaderies i fins i tot artistes o gent buscant habitatges singulars.
Ara, enmig d’una transformació moltes vegades més que discutible, el Poblenou i el Besòs veuen com aquests espais estan desapareixent per donar pas a blocs d’habitatges impersonals o places dures. Molts dels artistes que viuen i treballen i que han donat vida als complexes fabrils durant molts anys es veuen en l’obligació de marxar, empesos per immobiliàries que veuen en els seus espais la possibilitat de fer molts diners, i de reallotjar-se en un indret incert a preus exorbitants. L’ajuntament de Barcelona està eliminant de manera premeditada i cruel l’identitat d’una barri que ha estat més que un simple barri d’una ciutat qualsevol.
Es possible que s’hagi perdut l’oportunitat de crear un soho barceloní on concentrar-hi les activitats creatives i els centres generadors de noves tendències tot respectant el llegat patrimonial que ens ha deixat la història del nostre país. Però el més important de tot és que el Poblenou mai ja no serà el mateix.
l’Escocesa i de Can Ricart són uns dels pocs complexes fabrils que ens resten al barri i que estan en seriós perill de ser destruït totalment o parcial per part de l’Ajuntament i les constructores. Cal seguir lluitant per la preservació de la nostra memòria històrica i artística.
