Aquest vespre he vist, com és habitual, el programa Karakia del Canal 33. Ja us avanço que veure la televisió, encara que sigui engegada, no és una de les activitats que em fan trempar gaire. I menys darrerament que el transceptor televisiu cada cop més se sembla a un abocador incontrolat i absolutament il·legal. De fet s’assembla sospitosament massa al cubell de les deixalles d’un restaurant de menjar ràpid. Però cal dir que encara hi ha coses que valen la pena de veure a la televisió. Un d'aquests programes és Karakia.
Per qui no ho sàpiga aquest programa té com a objectiu fer una pinzellada de les diferents comunitats estrangeres que viuen als Països Catalans. Doncs avui hi sortia la comunitat hongaresa. Els hongaresos i els catalans s’assemblen més del que sembla en un primer moment. Nacions petites i amb orígens comtals semblants, amb llengües en perill d’ésser oblidades, relacions militars a l'edat mitjana i fins i tot persones, com Violant d’Hongria, reina de Catalunya i Aragó, esposada amb el rei en Jaume I.
Tota aquesta parrafada té un motiu. Perquè en un moment del reportatge hi apareix un grup de mares amb la seva respectiva canalla on es veu com els transmeten, sobretot, cançons tradicionals i infantils, dites i jocs que han anat passant de grans a petits, de generació a generació. En aquest moment se’m va passar pel cap que, o per la mala memòria que Déunostrusenyor m’ha obsequiat o per alguna altra raó, em semblava que jo i molta gent de la meva generació no tenia aquest bagatge intel·lectual de rondalles, cançons, jocs o dites populars. Em va saber una mica de greu perquè tard o d'hora aquestes coses es fan servir... si es coneixen clar. I això, precisament, és una de les coses que fa que una llengua es mantingui i una cultura sobrevisqui als avatars de la història i la política.
En acabar el programa vaig estar fent una petita recerca a partir d’una espècie de joc infantil que sí recordo de quan era més petit: el tal "ralet, ralet..." I em vaig ensopegar amb un web interessant i pràctic. De fet era el que estava buscant i ho vaig trobar gairebé a la primera. És una pàgina web de l'IES Ronda de Lleida on hi apareixen tota una sèrie ben completa de lletres de cançons per a canalla, a cura de na Maite Tarragó, juntament amb un arxiu d’àudio. En un moment on la gent anem perdent els nostres referents culturals, les nostres llengües i fins i tot les nostres identitats i la memòria col·lectiva, val la pena recórrer a webs com aquesta per a fer memòria i intentar deixar un llegat cultural a les persones petites que van venint al món.... saca, barrraca, viri, viron, conta les hores que dotze hi són.
Fa poc menys de dos mesos la gent de 
