Micah P. Hinson: vingut de l'infern

Tinc el mal costum de tenir èpoques en les quals tinc una necessitat de devorar música exagerada. No em passa amb res més. Només amb la música. Bé, amb alguna altra cosa també però resulta molt més car, com és el fet de viatjar. Doncs ara estic en un d'aquests moments.

Em vaig trobar una amiga i em va dir que mirés de conèixer Micah P. Hinson, que m'encantaria. L'altre dia ho vaig fer.

Micah P. Hinson va néixer a Memphis (Tennessee)el dia que van atemptar contra l'aleshores president dels Estats Units Ronald Reagan. Nascut i crescut en una família ultra catòlica ràpidament va entrar en el món de les drogues i la delinqüència. Va entrar a la presó molt jove i quan va sortir va adonar-se que ho havia perdut tot. Va anar a viure a un motel i es va posar a treballar de teleoperador, mentre composava. Ara fa concerts pels Estats Units i Europa i el reconeixereu per la seva cara de nen, amb arracades prominents, una guitarra acústica i una veu profunda i trencada.

Us poso uns quants enllaços perquè el conegueu millor. I no us perdeu el clip de la seva cançó Beneeth the rose. Senzillament fantàstic.

http://www.micahphinson.com
http://www.myspace.com/micahphinson

Èric i l'exèrcit del Fènix

Fa un parell d'anys ens assabentàvem que un nen de Lloret de Mar era denunciat i conduit a l'Audiència Nacional Española (Madrid - Espanya) acusat de terrorisme per l'única raó d'haver enviat uns mails des d'aquest web a favor de l'etiquetatge en català a els supermercats Dia i Mercadona. Aquest noi, l'Èric Bertran, i la seva família van passar un calvari de judicis, bullying, persecució, etc. que no ha estat prou conegut gràcies als mitjans de comunicació mesells del poder.

Després de tot això el mateix protagonista va escriure un llibre narrant la seva experiència surreal i que va ser un bestseller. Ara s'estan ultimant els darrers serrells de l'obra de teatre on, apart de sortir-hi ell de manera virtual, hi apareixen una sèrie de personatges que recreen tota la història. L'obra està produïda per Zitzània i hi col·labora la productora Arriska Films. Part del vestuari està cedit per Quòniam, per la qual cosa els qui aneu a veure l'obra les veurà en viu sobre l'escenari. Les samarretes triades són PC3 i EP.

L'estrena és dia 25 d'aquest mes a l'auditori de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i després circularà per diversos teatres d'arreu del Principat.

Podeu trobar més informació al web de l'obra de teatre.

Un anglès, un tren i un país que no existeix.

L’estiu de l’any passat tv3 “la nostra” ens va sorprendre amb una sèrie de reportatges de mitja hora de durada que, emprant el tren com a mitjà de transport, el conductor del programa ens descrivia la gent i el paisatge que anava trobant-se pel camí.

Fins aquí res de l’altre món. Allò sorprenent és que ens vàrem trobar una sèrie de característiques del programa diferents al que ens tenen acostumats:

1.- El conductor del programa era un escriptor i, a més, anglès (almenys d’origen), en Matthew Tree.
2.- El programa era interessant de principi a fi i estava elaborat d’una manera molt dinàmica i fresca.
3.- El mitjà de transport era el tren i l’àmbit territorial eren els Països Catalans.

Com comprendreu, i tal i com funciona darrerament la Televisió “Nacional” de Catalunya, va ser una sorpresa agradable, difícil de creure fins i tot.

Enguany s’està gravant la segona part d’aquesta sèrie, i oh sorpresa!!, amb el mateix presentador i emmarcat en els mateixos Països Catalans, que per a principis d’estiu serà emesa per tv3 en horari de màxima audiència. I jo em congratulo perquè és un d’aquells programes que quan acaben sempre et deixen un bon regust de boca, com si el nostre país i el seu principal canal de televisió fossin, per uns moments, com qualsevol altre país i canal de televisió del món. A més, la feina d’en Matthew Tree és força destacable, sempre destil·lant aquell humor tan anglès i, alhora tan català, que tan ens fa vibrar i que tant trobem a faltar.

Per si no hi hagués prou, enguany, Matthew Tree es dedica a escriure un bloc on s’hi poden llegir les incidències que han anat apareixent en el transcurs de la gravació del programa i els pensaments sempre interessants d’en Matthew Tree respecte allò que s’han anat trobant.

L'illa Misteriosa

Un dia mon pare m'explicava com va descobrir Jules Verne. De petit, tot remenant en calaixos del rebost de casa dels seus avis, va trobar un llibre antic i garndiós, escrit en espanyol, d’un tal Julio Verne. El títol era “La Isla Misteriosa”. El seu avi, el meu besavi, li va donar i tot just el va començar a llegir s’hi va enganxar. Cada cop estava més i més enganxat i l’emoció pujava de nivell a mesura que s’anava apropant a la resolució de la novel·la. Llavors, de cop i volta i com si hagués estat fet expressament, va adonar-se que mancaven les darreres pàgines, les que amagaven la resolució del misteri. Un moment violent sense dubte.

Ja us podeu imaginar la frustració que pot generar una situació d’aquesta naturalesa. Però en comptes de deixar-ho estar i plànyer-se de la seva sort, no va parar fins que se’l va poder comprar i, d’aquesta manera, acabar de llegir-lo. No li va caldre imaginar-s'ho.

Jules Verne ha estat un autor menystingut. De fet, sempre que se l’ha volgut atacar s’ha intentat desacreditar-lo titllant la seva obra de pueril i per a un públic més aviat juvenil. Poques vegades se l’ha tractat com el que era: un gran visionari i aventurer lliure que escrivia allò que vivia i imaginava. Val a dir que el seu estil, com a escriptor, no és gens espectacular però és correcte. De vegades és sobri però clar, concís i amant de la descripció. Però pel damunt de tot això Jules Verne és un creador de somnis, un narrador d’aventures inimaginables (fins i tot actualment) i un enginyer d’atmosferes màgiques i evocadores que fan emocionar-nos i aprendre.

Gràcies a ell la gent de la seva època va poder tenir a l’abast móns que en aquell just moment els europeus descobrien. Se n’assabentaven dels nous avenços tecnològics i antropològics i geogràfics mentre descobrien, molts dels seus lectors, que el món era divers i ple de gents molt diferents a ells. I encara ara té plena vigència perquè el que en aquell moment era un viatge al present i al futur, actualment és un viatge al passat i segueix sent-ho també al present... i fins i tot al futur.

Jo també el vaig descobrir amb “L’illa Misteriosa” que mon pare em va regalar el dia de Sant Jordi de l’any passat. A partir d’aquí he anat descobrint un univers sublim, fet gairebé a mida de les meves expectatives com a lector amant de l’aventura i els viatges. Viatge al centre de la terra, La volta al món en 80 dies, El castell dels Càrpats... Aquest darrer me’l va regalar un amic i encara l’he d’encetar. Un amic amb qui, precisament, vaig ser farà ara 13 anys als Càrpats transilvans.

Si voleu més informació sobre Jules Verne i el seu món, la seva obra, la seva vida, etc. podeu consultar aquest web molt complet que és tota una troballa: Web català de Jules Verne.

L'Esperit Català rebrota sempre i sobreviu els seus il.lusos enterradors

Aquesta afirmació, com infinitat d'altres sentències clarividents que es fan i es desfan va ser pensada, vocalitzada i fins i tot materialitzada per l'oblidat Francesc Pujols, l'insigne pensador i filòsof de la Torre de les Hores de Martorell. Per a la gent del seu temps (principis de segle XX) Pujols era un excèntric. Per a d'altres era un visionari. Però el que queda clar i fora de tot dubte és que era un intel·lectual (un d’aquells que encara se'ls pot anomenar així) que va influir en el pensament i l'obra d'infinitat de personalitats del nostre país com Salvador Dalí, Josep Pla entre d’altres, i en el pensament de molta gent corrent.

Com passa molt en el nostre país, Francesc Pujols, com d'altres, ha estat oblidat i condemnat a l'ostracisme més indigne i deliberat. Ara, mercès a gent anònima i artistes més o menys coneguts s'està recuperant la seva figura i obra que, esperem, se li pugui fer justícia.

A en Francesc Pujols li devem molt i cal que el coneguem en tota la seva esplendor. Si us en voleu informar de manera més extensa i aprofundir en la seva obra podeu consultar el web de l'Associació Francesc Pujols i, per als amants de les emocions fortes, llegir els seus llibres que de mica en mica es van tornant a reeditar o simplement publicar de bell nou.

Apte per a públics exigents i agosarats.