Tots som conscients que la distribució, la difusió i la promoció de la cultura feta al nostre país és escassa i d'aquí, els problemes que tenen molts creadors a l'hora de fer-se conèixer i fer conèixer la seva obra. Però com deia el capità enciam, "els petits canvis són poderosos".
Per a qui no conegui en Roger Mas cal dir primer que és un músic i autor de Solsona que ja fa uns anys que s'arrossega pels escenaris normalment de petit format i que ha aconseguit revolucionar la música d'autor del nostre país. Moltes vegades el consideren la promesa de la música de cantautor. Personalment crec que ja no és cap promesa. És del millor que ens podria passar actualment. Molts crítics musicals l'han inclòs (i a ell sembla que no li desagradi) en el grup de creadors boletaires, els genuïns creadors musicals que beuen d'una manera o altra de la tradició més underground de la cultura feta als nostres països. Altres personatges que l'acompanyen en aquesta etiqueta més o menys encertada podrien ser (salvant les distàncies) en Quimi Portet, en Joan Miquel Oliver o fins i tot en Marc Parrot, tots ells marcats pels primers boletaires de la segona meitat del segle XX com en Sisa, en Pascal Comelade o en Pau Riba.Podeu trobar prou informació al seu web rogermas.net.
Els mitjans catalans més importants tendeixen a silenciar aquest tipus de creador. Perquè? Bé, no seré jo qui faré una disquisició del perquè passa això. El fet és que succeeix i que sembla que costa molt desterrar aquest poc interès envers els creadors catalans no-de-masses.
Al gra. Mística Domèstica és el seu darrer treball, després de dos anys de concerts i desconcerts, i és produït per Raül Fernández, ànima dels molt recomenables Refree. Algun cop vaig sentir o llegir dir-li (potser no és del tot cert) que després del seu anterior disc DP anava perdut i no sabia per on encarrilar el seu següent treball. Menys mal que no sabia què fer. Perquè si ja aquest darrer treball ha estat rebut per molts com un dels millors que ha fet fins ara, no sé què hauria pogut fer si hagués tingut clar el què havia de fer.
És un disc curt, brillant i definitiu en molts aspectes. Canvia el registre, festeja amb el pop i recupera de la memòria a un dels màxims gurús de la cultura i el pensament catalans: Francesc Pujols. La seva veu dóna el màxim i es mimetitza amb el so de la millor tenora. Segueix creant peces mestre de la poesia musicada i de les melodies que més s'apropen al que hauria de ser el so de la divinitat, allò més proper al so de la natura. Aquestes melodies que és capaç de materialitzar són d'antologia i sense cap mena de rubor gosaria dir que Mística Domèstica serà un referent de la música contemporània catalana.
Que la mandra que ens injecta la quotidianitat i els prejudicis no ens faci tancar la porta a aquest urbanita dels boscos del Solsonès i el seu univers oníric.
Article realitzat amb la col·laboració de: n'A. M. Alcover i en F. de B. Moll associats.
