Barcelona era MORITZ

Fa poc més d'un any la marca de cerveses Moritz va tornar a sortir al mercat després d'uns trenta anys d'haver tancat les portes i haver servit la darrera cervesa. Jo, òbviament no l'havia tastada i de fet, no recordo gaires vegades d'haver sentit anomenar-la. A casa, per,ò era coneguda i se n'havia begut, com a moltes altres llars. Era un símbol de Barcelona com ho podria ser qualsevol edifici d'Antoni Gaudí. Prop d'on vivíem, a Badalona, hi havia existit fins fa no pas tantes dècades una d'aquelles cerveseries amb encant que, de retruc donava encara més encant a un barri obrer ple de fàbriques. Fa poc em deia mon pare que allà només s'hi servia cervesa Moritz i que sempre era ple de gent fent-la petar. També, els que tinguin una certa edat recordaran la cerveseria Moritz que era a Ronda Sant Pau de Barcelona i que es veu que encara hi és.

La Moritz a tornat de mans dels besnéts de Louis Moritz Trautmann enmig d'una discreció sorollosa. Es diu que la cervesa està el·laborada a Saragossa (Espanya) tot i que la publicitat oficial no ho esmenta i diu que s'hi fa servir aigua del Montseny. És de les primeres cerveses catalanes, per no dir la primera, que no ostenta gaire autoodi i no margina la llengua del seu país. Malgrat tots aquests anys tothom que l'havia conegut la recorda. L'empresa sembla haver fet una inversió multimilionària per a la tornada de la Moritz i sembla que tenen un munt de projectes relacionats amb la cervesa, com per exemple la creació d'un museu de la cervesa a l'estil del museu de la Guinness o de la Heineken on s'hi pugui conèixer tot allò relacionat amb la cervesa i en particular amb la Moritz.

En definitiva, el fenomen Moritz ja consolidat sembla que ha arribat per quedar-s'hi. En tot cas l'èxit, des de fora estant, sembla assegurat. Però bé, tot i que la prefereixo a l'Estrella perdoneu-me que em decanti en algunes ocasions per beure'm una bona copa de vi del Priorat.

En tot cas, salut!!

El darrer romancer llemosí

Sovint la música folk va precedida per un seguit de tabús i prejudicis per part del gran públic i premsa. I en part és comprensible. Encara hi ha qui quan pensa en música folk li ve a la ment la Joan Baez, en Bob Dylan o gent més nostrada com Xesco Boix, Oriol Tramvia o el Grup de Folk, tots exhalant bon rotllo, tuf de psicotròpics i una estètica que ratlla molts cops el naïf. Però el folk no s’hauria de circumscriure en una època concreta ja que, en el fons, el folk és un estil musical atemporal tot i que cada època té uns elements concrets.

Un dels components més destacats del Grup de Folk va ser en Jaume Arnella, però, ha esdevingut ja fa molts anys quelcom més que no pas un músic de folk. És considerat i n’està orgullós, el darrer romancer en actiu de tots els Països Catalans. El seu repertori barreja les cançons ancestrals que cantaven pescadors, pageses o engatats de taverna amb cançons composades i escrites per ell mateix, el qual en fa fins i tot per encàrrec.

Aquest cantant i folklorista va començar la seva carrera el 1976 amb el Grup de Folk, el qual va amarar les vides de molts i moltes catalanes amb cançons autòctones però també moltes provinents del millor folk nordamericà dels anys setanta. Més endavant a format part d’altres formacions de música popular catalana com Els Sapastres, la Cobla Cotofluix o l’Orquestrina Galana. El 1973 inicia la seva carrera en solitari fent diferents col·laboracions i treballant en varis reculls de cançoners com el Repertori Bàsic de Cançons Populars. Però és la seva facilitat d’amenitzar les reunions i festes amb la seva guitarra l’ha fet conegut arreu dels països com a un romancer destacat.

És reconfortable anar a una festa o una taverna i trobar-se en Jaume Arnella cantant aquelles cançons que també pertanyen al nostre patrimoni cultural. Aquell ambient idealitzat de la comunitat reunida vora el foc, el bon beure i menjar i les cançons picants i murris de tota la vida és impagable.

Alguns amics del Quòniam fent vacances

Durant aquest mes de setembre hem rebut tres fotografies més d'amics del Quòniam que aquí deixo penjades i que podeu veure a l'àlbum del Quòniam.

La primera és la d'en Juan Carlos (reincident, ja que és la segona que ens fa arribar) fent una visita a Gibraltar, la següent és la d'en David posant a Chamonix amb un amic i la darrera és la d'en Sigfrid prop d'un rierol als Llacs de Colomers de la Val d'Aran.

A tots tres moltes mercès per compartir les vostres fotos amb tota la comunitat Quòniam.

Seguim esperant més fotos dels nostres amics.

La gespa de la memòria...

No us imagineu pas com em fa sentir olorar depèn de quines coses. Ahir, sense anar gaire lluny, sortint de la feina en vaig flairar una que em va transportar a quilòmetres i anys d'allà. Indescriptible i tot i així, ben humà.

Ben segur que les olors i, per tant el sentit de l'olfacte, és allò que ens activa més la memòria. És un mecanisme automàtic. És màgic i sorprenent. És intens. Fins i tot, una olor ens pot portar records que no recordàvem o que no sabíem que els teníem. De fet, molts d'aquests records subtils venen dels nostres primers moments o moments que vàrem oblidar.

Ahir doncs, sortint de la feina, un noi segava la gespa dels jardins de l'altra lloc on treballo. Sempre que passa això, que tallen la gespa, que és sovint, em poso exultant d'una espècie de felicitat. De fet, sé molt bé per què l'olor de gespa acabada de tallar quan entra pels meus orificis nasals i arriba al meu cervell em provoca això. Em provoca benestar, plaer, un estat de tranquil·litat desconegut ja, un sentiment de llibertat exagerada, una seguretat extrema, una manca de capficament pel futur, una caloreta gens exagerada i un sol que em bronzeja la pell, una piscina plena de persones i nens i nenes (sobretot nenes), uns pares que vetllen per tu encara que sembla que no existeixin, la despreocupació d’uns estius formidables i longeus on el pas del temps semblava no existir i on realment vaig conèixer la felicitat, a part d'altres coses. En definitiva: els estius de la meva infantesa i pubertat a l'Empordà...

La tardor torna. És hora de calçar-se les botes

El poble català, des de finals de segle XIX i com altres pobles europeus, ha estat i és un poble de muntanyencs i muntanyenques. De fet, a la Renaixença es va iniciar la pràctica de la descoberta de la muntanya mercès a la redescoberta de la natura, que va suposar una font espectacular d’activitats esportives i d’expressió cultural. La tornada a l’enaltiment de la natura misteriosa, feréstega, indomable va fer que la gent comencés a viure la natura com mai abans s’havia fet.

Els catalans, com els alemanys, suïssos o austríacs, van abocar-se en la natura i totes aquelles activitats que hi tinguessin relació, com també el folklore o la literatura popular que s’abeuraven dels mites i les llegendes ancestrals.

Ja fa temps que han aparegut al nostre país revistes especialitzades amb la muntanya, excursionisme, turisme rural o esports d’aventura. De fet, s’està omplint un buit importantíssim amb un mercat potencial enorme que era orfe dècades i dècades. També la literatura especialitzada ha viscut una revifalla important que han ofert la possibilitat de conèixer part de la nostra tradició i memòria popular.

Per aquells que visiteu Barcelona presencialment o aquells que sense passar per allà voleu descobrir el principat a la manera dels romàntics o els exploradors de principis de segle XX però amb les comoditats del XXI podeu visitar el Palau Robert, tant de manera real al Passeig de Gràcia amb Diagonal o virtualment al seu web. Hi podreu trobar un espai molt ben cuidat on podreu trobar informació exhaustiva sobre rutes a peu o bicicleta, indrets per a visitar, rutes gastronòmiques, museus, cases d’hostes, càmpings, activitats d’aventura, agenda de festes populars, etc.

Ara que ve la tardor us animo a sortir de casa (tot i que hàgiu estat tot l’estiu fora de casa) i gaudiu del nostre país i els seus racons encara màgics i solitaris. I per aquells que sou lluny de casa, almenys ho podreu fer de manera virtual.

Recordeu que al Palau Robert també hi podreu trobar exposicions relacionades durant tot l'any i al seu web interessants enllaços que us seran de molta utilitat.