"La Torre de les Hores" live in Granollers (Vallès Oriental)

Qui o el que no surt a la televisió no existeix. Això és el que moltes vegades ens deien a la facultat de Ciències de la Informació. I malauradament crec que és força cert, almenys fins ara. El que està clar que la televisió tal i com la coneixem ha donat pas internet i el que no hi surt no acaba d’existir a ulls del món. Tanmateix, crec que encara hi ha una cosa més poderosa que aquests mitjans de comunicació, la memòria comuna d’una societat.

La memòria de la societat és la que, juntament amb d’altres elements, la conforma com a conjunt humà. Totes les cultures tenen gestes, símbols, personatges, herois... història. I això si no es cuida i es transmet a les següents generacions acaba per perdre’s i , en conseqüència, la comunitat perd una part important de la seva identitat.

Ja fa un temps, en aquest article, us vaig parlar del major dels filòsofs catalans del segle XX. Francesc Pujols. I tot i ser un dels més grans pensadors del nostre país, malgrat això, ha estat condemnat a un ostracisme cruel i ple d’autoodi i insensibilitat cultural. Doncs el fet és que ja fa un temps que diferents persones de la vida cultural del país i molta altra totalment anònima, estan fent esforços per fer tornar de l’oblit a Francesc Pujols. S’estan editant o reeditant llibres seus, s’estan programant xerrades, se li estan fent cançons i fins i tot hi ha un campanya per a que se li concedeixi una plaça a la seva ciutat de Barcelona, la que ara du el nom de Plaça de la vila de Madrid. El col·lectiu que fa més per a la recuperació d’aquesta figura fonamental en el pensament i cultura contemporània del nostre poble, ha estat l’associació Francesc Pujols.

Demà divendres a les 10 del vespre, al Teatre Auditori de Granollers, un grup de músics (Pascal Comelade, Roger Mas, Sisa, Pau Riba, Oriol Tramvia, etc.) es reuniran per retre homenatge aquest pensador català. Us recomano a aquells i aquelles que sou al país que us hi passeu, sobretot aquells i aquelles que vulgueu introduir-vos d’una manera amable al seu pensament.

Enllaços:

Francesc Pujols filòsof de Catalunya
Fundació Francesc Pujols
Associació Francesc Pujols

Metall, plàstic...? Boix

Segurament molts de vosaltres us heu fixat que el progrés tecnològic que vivim actualment i hem viscut durant el segle XX porta coses bones, sense cap mena de dubte, però també porta moltes coses negatives. Ara no faré un llistat de coses bones i dolentes. Només em centraré en una cosa molt concreta. I us preguntareu. Serà que l’Escrivà en Teoblad és un friky? Podria ser tot i que no me’n considero. Serà que ha perdut la xaveta i ens parla de coses que no ens interessa, segurament també.

Però avui us vull parlar de les eines de cuina. Especialment d’aquells estris tal com cullerots, forquilles, espàtules, tombadores (altrament dites escumadores) i totes aquestes andròmines. És ben cert que quan un no hi pensa pot arribar a la conclusió que tot això és banal. Però no. De fet quan hom entra a un cuina i intenta posar-se a cuinar se n’adona que tots aquests estris són imprescindibles. I direu: caram, que profund que s’ha tornat en Teobald. Doncs sí perquè des que vaig haver d’entrar a la cuina per poder-me cuinar els aliments que he d’ingerir cada dia, vaig adonar-me que odiava els estris de metall però, sobretot els de plàstic. Perquè?, us preguntareu no tots. Doncs perquè els estris de metall fan malbé les paelles, les cassoles, etc. Les ratllen i a mig termini els deixa inservibles. Les de plàstic, en canvi, no malmeten els altres estris de cuina, però contaminen, agafen olors i són lletjos.
Jo, de fa temps, vaig optar per una cosa que és molt més ecològica, més resistent, més neta, igual de barata o de cara, més maca i més tradicional. Els estris de fusta de boix. Els cullerots, forquillots, escumadores, espàtules, etc. fets de fusta de boix mai no s’han deixat de fer i emprar tot i que el seu ús és minoritari. Us recomano que féu la prova i compreu aquests tipus d’estris als artesans de la fusta. No només estareu contents i còmodes fent-los servir sinó que, a més, ajudareu a que aquest art artesanal no es perdi i que la fusta de boix segueixi gaudint de protecció.

Tilbert D. Stegmann

Sabeu qui és Tilbert D. Stegmann? Doncs és un alemany nascut de manera fortuïta a Barcelona i que actualment és un dels catalanòfils més reconeguts del món. De fet se li va concedir la Creu de Sant Jordi per aquesta tasca. La setmana passada va guanyar el XVI Premi Internacional Ramon Llull pel conjunt de la seva obra. Aquest estudiós de la llengua i cultura catalanes dirigirà a partir de l’octubre vinent l’Estudi d’Investigació Catalanística de la Universitat de Frankfurt, finançat per l'Institut Ramon Llull. A més d’això va ser fundador de la Biblioteca Catalana de Frankfurt la qual conté més de 30.000 volums. Com haureu suposat, ha escrit un munt de llibres, al voltant dels 30, un dels quals va ser força venut (ja va per la catorzena edició) fa no pas gaires anys: Catalunya vista per un alemany.

Vaig sentir a parlar d’ell farà uns quants anys i vaig tenir el goig de sentir-lo parlar en un acte en favor de la llengua catalana a la vila de Sants de Barcelona. Em va semblar un d’aquells éssers humans que estan en una altra dimensió, tot i estar absolutament involucrats amb la realitat més propera. Tranquil, afable, intel·ligent... sabia transmetre la seva passió per la cultura que, també seva, el va veure néixer a ell ara farà seixanta anys.

Stegmann també és el principal impulsor del mètode d'aprenentatge de llengües EuroCom, que té per finalitat l'aprenentatge simultani d'unes quantes llengües d'una mateixa família.
Podeu trobar una entrevista bastant interessant feta per Vilaweb en aquest enllaç.