
Això, que a la majoria de cultures passa, es dóna en grau superlatiu en els nostres països catalans. La nostra llengua pateix encara de grans pressions per part d’altres llengües, grups socials i fins i tot institucions que la fan encara més vulnerable a aquest fenomen. La nostra llengua, doncs, pateix d’unes quantes patologies. Una d’elles és la substitució en parts de la societat per una espècie d’híbrid “catanyolenc” que és un dels primers passos per a la seva agonia final fins arribar a la desaparició. Un dels exemples on més evident es fa patent aquest problema és, ja no a la societat, sinó en els mitjans de comunicació i especialment els seus professionals de la informació.

Com jo tampoc he estat immune a aquets fenomen, intento esforçar-me en tots els àmbits de la meva vida a parlar més o menys correctament: sense barbarismes, sense canvis en les estructures gramaticals, amb expressions pròpies de la meva llengua. Qui s’estima les llengües, i la seva també, denota un grau de civilització que és el que hauria de tenir tots els individus de la societat. Parlar bé és pensar millor i actuar eficientment.

Us recomano que, si us ve de gust, feu l’esforç de parar atenció mentre parleu i escriviu. Ja veureu que, sense adonar-vos, entrareu en una altra dimensió de la comunicació no gaire de moda: la comunicació correcta i eficaç.