dijous, de maig 25, 2006

El mot ver

Que cada cop es parla pitjor és un fet. És un fenomen d’abast universal i ningú, o gairebé ningú, és immune a aquest fet. La pobresa lingüística que la societat, les societats, experimenten ve, en part, deguda a un empobriment de la civilització. Som massa laxes amb el llenguatge i això ens porta, de retruc, una laxitud en el pensament, la moral i l’ètica, que ens empobreix com a éssers humans de manera dramàtica.

Això, que a la majoria de cultures passa, es dóna en grau superlatiu en els nostres països catalans. La nostra llengua pateix encara de grans pressions per part d’altres llengües, grups socials i fins i tot institucions que la fan encara més vulnerable a aquest fenomen. La nostra llengua, doncs, pateix d’unes quantes patologies. Una d’elles és la substitució en parts de la societat per una espècie d’híbrid “catanyolenc” que és un dels primers passos per a la seva agonia final fins arribar a la desaparició. Un dels exemples on més evident es fa patent aquest problema és, ja no a la societat, sinó en els mitjans de comunicació i especialment els seus professionals de la informació. Uns professionals que no tenen cura de la seva èina fonamental de feina, i que fa que, no només no tinguin credibilitat sinó que a més denota una baixesa intel·lectual impensable en altres països (en aquest cas països més normals que el nostre).

Com jo tampoc he estat immune a aquets fenomen, intento esforçar-me en tots els àmbits de la meva vida a parlar més o menys correctament: sense barbarismes, sense canvis en les estructures gramaticals, amb expressions pròpies de la meva llengua. Qui s’estima les llengües, i la seva també, denota un grau de civilització que és el que hauria de tenir tots els individus de la societat. Parlar bé és pensar millor i actuar eficientment.

Ja fa molt de temps vaig descobrir, gràcies a una Quòniam, un web anomenat rodamots que, pel meu punt de vista, fa una funció social important. Justament apuntar-te gratuïtament al seu servei, cada dia envien un mail on hi podem trobar una paraula concreta o fins i tot una expressió, juntament amb una definició i un exemple del seu ús. També es pot consultar la seva base de dades que resulta ser una espècie de diccionari on hi podem trobar frases fetes, mots habituals i no tant habituals, etc.

Us recomano que, si us ve de gust, feu l’esforç de parar atenció mentre parleu i escriviu. Ja veureu que, sense adonar-vos, entrareu en una altra dimensió de la comunicació no gaire de moda: la comunicació correcta i eficaç.