dimecres, d’abril 12, 2006

jo menjo, tu menges, ell/ella menja...

Quan internet era una novetat a Europa es va iniciar un corrent ideològic que assegurava que aquest nou invent, juntament amb altres tipus de tecnologia diversa i ja coneguda, acabaria per fer desaparèixer les relacions interpersonals, la gent dels carrers i la vida tal i com la coneixíem fins aquell moment.

El temps i la tendència evolutiva d’internet ens està demostrant tot el contrari. I ens fa entendre que les coses fetes servir amb seny i mesura poden aportar-nos molts més beneficis que perjudicis.

I així és. Quan sembla que tot s’ha sortit de mare apareix alguna cosa que ho contraresta, com si visquéssim en vasos comunicants. Internet ha estat una revolució, i ho seguirà essent en el futur, en la comunicació, el coneixement i el lleure. I tan sols cal navegar–hi una mica per adonar-se’n. Tanmateix, i com tot, no està exempt de mancances, contradiccions i límits.

Paral·lelament a aquest fet, molts de nosaltres ens hem anat conscienciant sobre el ritme de vida que portem habitualment. I sobretot referent als nostres hàbits: alimentació, feina, vicis, temps lliure, etc. I de mica en mica han anat apareixent moviments socials d’abast universal o d’abast local que han anat treballant sobre aquestes noves necessitats. Molta gent ha entès que cuidar-se és important. Ser actiu físicament, ser actiu mentalment, donar més importància a la salut i no tan als béns materials... Han aparegut doncs ple de llibres d’autoajuda, associacions que ajuden la gent a prendre’s la vida d’una manera més saludable, tècniques orientals de creixement personal, etc. Però una de les preocupacions més importants de molts ha estat la qualitat dels aliments que ingerim diàriament. Això ha fet que d’un temps ençà hàgim començat a escoltar paraules com aliments trangènics, pesticides, agricultura intensiva, febre abtosa, grip aviaria, vaques boges, etc.

Arran, doncs, de la decreixent qualitat dels aliments que es troben al mercat, la botiga, el súper o l’híper, van començar a aparèixer aquí i allà cooperatives de consum responsable que abastien als seus socis de tot tipus d’aliments frescos, manipulats o envasats de més qualitat i absolutament lliures de tractaments químics. Aquestes cooperatives han anat proliferant arreu dels nostres països i fora d’ells i aviat s’han servit de les possibilitats que ofereix internet. Paral·lelament, molts pagesos han anat abandonant la pràctica més intensiva del sòl per anar migrant cap a una agricultura de qualitat i lliure de pesticides, la producció dels quals, ha estat destinada exclusivament al mercat europeu fins fa ben poc. Ara però han aparegut botigues d’aliments ecològics “de veritat” que s’abasteixen de les produccions d’aquests pagesos autòctons que han optat per renovar-se o deixar el camp per sempre. Moltes d’elles les podeu trobar a la xarxa. Us dono algunes adreces: Hortec, De La Terra o El Cabàs que són botigues, normalment cooperatives, on-line que treballen amb productes ecològics i de qualitat i que tenen un servei de repartiment a domicili molt complet.

Si ho proveu i us agrada no dubteu de fer córrer la veu. Potser algun dia podrem tornar a menjar sense haver d’ingerir productes indesitjats i, de retruc, dinamitzar el sector agrícola català que aposta per aquestes pràctiques sostenibles.

dimarts, d’abril 11, 2006

La Gràcia més Tradicionàrius.

Aquest divendres passat dia 7 d’abril es va celebrar el concert de cloenda del XIXè Festival Folk Internacional que organitza el Centre Artesà Tradicionàrius amb la participació dels llegendaris Lou Dalfin de les valls occitanes de l’estat italià i del grup català de rumba Rauxa. Tant els uns com els altres han aprofitat la benentesa per presentar sengles treballs acabats d’editar: “Al temps de la fèsta en Occitania” i “S’ha acabat el seny” respectivament. Cal dir que el concert va començar amb força puntualitat i que es va allargar fins a la matinada. Déu n'hi dó la gent que va ser capaç de congregar el concert. Els encarregats d’encetar la festa van ser els Lou Dalfin que van desplegar totes les seves arts sobre l’escenari i van fer ballar a ritme de cançó tradicional passada pel sedàs del rock. La seva energia va arribar al públic de manera immediata i van dedicar part del concert als aranesos allà presents. Després d’un final vibrant es va donar pas al concert no menys enèrgic dels Rauxa. La seva rumba de facturació pròpia més genuïnament catalana va barrejar-se de manera brillant amb temes d’altres grups i autors, com també temes populars de la rumba. Van allargar el concert fins a la matinada i no van baixar el nivell fins al final, com tampoc ho va fer el públic, amb ganes de gresca i ritme. Els finals de temporada del Tradicionàrius sempre prometen molt i enguany no ha estat una excepció, la qual cosa demostra que les propostes del CAT són ben vigents.

Aquesta vegada, com gairebé sempre, la cloenda ha tornat ha ser enregistrada pels equips de la TVC i aviat la podreu veure pel Canal 33 o pel Canal Internacional de TVC pel programa Rodasons.