Fins a principis de segle XX, més o menys, el viatjar era tot una aventura. De fet, molts llocs encara eren desconeguts per la gent de l’altra banda del globus. Fins fa relativament poc sortir del teu poble o de la teva ciutat era una cosa poc habitual. Menys habitual era sortir de la teva comarca. Però el que era ja gairebé inimaginable era sortir del teu país.
Tanmateix, hi havia gent que sí que sortia per diverses raons. Uns eren mercaders, altres ambaixadors o cònsols, altres estudiosos, altres exploradors... i també hi havia qui sortia del país per evangelitzar a pobre infeliços de l’altra banda del món.
Un d’aquests va ser n’Antoni de Montserrat, un jesuïta català que a ple segle XVI va viatjar fins a l’altra banda del món (l’Índia, el Pakistan, l’Afganistan i la regió de l’Himàlaia) per respondre la crida del gran rei Mogol, Akbar. Es veu que en aquella època (els mongols havien arribat i instal·lat a l’Índia i, després, es van convertir a l’Islam) la cort del rei Akbar, un dels grans reis mogols de la història, gaudia d’una llibertat social molt avançada al seu temps. El fet és que el rei Akbar va demanar la creació d’una reunió dels més savis de les diferents religions del món per a poder fer-se una idea de les creences que hi havia al món i, així, confeccionar-se una religió a mida.
És en aquest punt on el nostre protagonista entra en escena. Ell, juntament amb un parell més de jesuïtes van ser requerits a la cort dels rei Akbar i van, així, participar en aquella espècie de simpòsium de les religions i la filosofia. Antoni Montserrat, mercès als seus viatges i a la seva condició d’Ambaixador, va ser el primer occidental que va descriure la regió de l’Himàlaia, com també el que va dissenyar el primer mapa de la zona. I no només això. Durant els seus viatges pel sotscontinent indi va poder fer de cronista del gran rei mogol, fins i tot en les guerres que va fer amb els seus veïns.
Molta part de l’obra d’Antoni de Montserrat va desaparèixer durant segles. Alguna part, com la que fa un temps Pagès editors ha publicat sota el títol “Ambaixador a la cort del Gran Mogol”, es van recuperar molts anys després de la mort de Montserrat a una biblioteca de Dheli per un religiós danès. Malgrat aquestes circumstàncies Montserrat és considerat per qui coneix la seva obra i vida com un dels grans viatgers catalans i universals i el creador del primer mapa de l’Himàlaia.
Com sempre, si Montserrat hagués estat britànic, francès o nordamericà ja s’hagués fet, fins i tot, una pel·lícula narrant la seva vida plena de perills i descoberta.
Ambaixador a la cort del Gran Mogol
A cura de Josep Lluís Alay
Col·lecció Guimet – Pagès editors, Lleida 2002
