Si us sóc sincer, cada cop miro menys la tele i cada cop m'esgota sobiranament més l'actualitat d'aquest país i del món. N’estic una mica fart de la realitat que ens volen imposar i que nosaltres ens deixem imposar. Em fa la sensació que quan més temps passa més es rovella tot. Els mitjans de comunicació d'aquest país estan en hores molt baixes, en general, l'actualitat cada cop és més crua i més dura, la política (la pitjor accepció de la paraula política) cada cop és més patètica, els temes de societat cada cop són més sensacionalistes i banals, els esports cada cop són menys esport i més negoci, els espectacles cada cop són més simples, avorrits i rancis, les religions cada cop més allunyades de la realitat i la gent... cada cop som més persones vivint a la nostra ciutat, el nostre país, el nostre món i cada cop les coses van a pitjor: més soroll, més brutícia, més conflictes, més lletjor, més estrès, més incomunicació, més mala llet... I això és aplicable a tot el món amb matisos.
Us heu adonat del consumisme agressiu i violent que s'ha apoderat de nosaltres? Us heu fixat de la democratització de la destrucció de l'entorn i de la proliferació del mal gust? Us heu fixat de la quantitat de grues que es poden veure arreu? Us heu fixat de la destrucció, de la lletjor, de la sensació que tot se'ns escapa de les mans? I que em dieu dels fums que expel·lim, la quantitat de cotxes que col·lapsen els nostres carrers i ciutats, la de deixalles que generem, la quantitat de persones que viuen aïllades i malviuen, de la crueltat dels individus de l'any que deixem enrere i el que encetem, de tanta gent que no té ni per menjar i la quantitat de gent que viu opulentament? Per no parlar de la nostra pobresa intel·lectual i espiritual que es reflecteix, per exemple, en la nostra pobresa expressiva i la nostra qualitat idiomàtica.
Us heu fixat que cada cop hi ha més lletjor i menys bellesa? Doncs jo ja fa temps que me n'estic adonant. I cada vegada més estic més convençut que jo, personalment, començo a estar preparat per canviar la meva manera de viure essent fidel al meu canvi de mentalitat.
Una dada per acabar. Es veu que el batlle de la ciutat de São Pablo (el Brasil) el senyor Gilberto Kassab i el seu equip han aprovat una llei que s'aplica des d'avui que prohibeix qualsevol tipus de publicitat a la via pública. Això obligarà a retirar més de 15.000 instal·lacions publicitàries a més de prohibir radicalment el repartiment de fulls publicitaris, la publicitat als transports públics, etc. Els petits passos són poderosos:
Projeto Cidade Limpa
I tot plegat us explico això per comentar que ha aparegut a les llibreries una edició revisada d'un altre clàssic de la literatura en la nostra llengua: l'Espill (o el llibre de les dones) del valencià Jacme Roig. El publica Quaderns Crema i l'edició va a càrrec d'Antònia Carré. L'edició inclou l'original en català del segle XV i en català actualitzat i acompanyat de notes explicatives. Es veu que aquest metge parla sobre les dones i tot el món que les envolta i que afecta directament als homes d'una manera força cínica i enginyosa que no deixa indiferents a ningú.
