La recuperació de la tradició marinera

El vincle que ha tingut el poble català tant amb la muntanya com amb el mar ha estat força estret en el transcurs de la història. Com passa a la majoria de països aquelles activitats més ancestrals que s’havien practicat durant segles en la vida quotidiana de la gent, el pas del temps i l'avenç tecnològic provoca la desaparició d'aquestes activitats.

Hi ha infinitat d'activitats d'aquests tipus: el de fer carbó amb carboneres al bosc, el de traginer o raier, el d'artesania de tots tipus per a la manufactura de béns de consum habitual... i també el rem amb llagut, una activitat molt habitual a tot el litoral del nostre país per part dels pescadors.

I d'això us en parlaré avui. El rem a Catalunya és una activitat que s'ha anat perdent a mesura que els pescadors anaven adquirint embarcacions de motor. De fet, és com tot i, a més, cada cop les coses canvien més ràpidament. En poc temps hem passat d'escriure cartes sobre paper a fer-ho en ordinador i fins i tot en telèfon mòbil, per exemple. Però sempre hi ha gent que treballa perquè la tradició no mori fent, de vegades, relectures per adaptar-la als nostres dies.

Doncs la cosa és que els pescadors sortien a pescar i a l’hora de tornar a terra per tal de vendre el peix a un millor preu remaven amb totes les seves forces per arribar-hi els primers. Això es va anar, a mesura que la rivalitat es feia més forta, consolidant en tradició la qual faria néixer més endavant aquest esport.

Ja fa anys que se celebren competicions entre diversos equips de bogadors d’arreu del Principat i la Catalunya Nord i cada cop pren més importància i desperta més curiositat entre la gent. Enguany comença la temporada cap el maig i podeu fer un cop d’ull al calendari al web de la Federació Catalana de Rem.

Així doncs us recomano que participeu en aquestes competicions com a espectadors i animadors i qui sap, potser acabareu essent bogadors vosaltres també. És una magnífica activitat per a barrejar la tradició cultural i l'esport. És obert a gent mascle i a gent femella de totes les edats.

A tot estrop!!

Casas vs Toulouse-Lautrec

L’art català ha gaudit de moments estel·lars, espectaculars. N’hi ha molts i de mica en mica aquesta riquesa artística ha anat essent, cada cop, més apreciada tant per autòctons com per forans. I, de fet, gràcies moltes vegades a aquests forans, els autòctons de mica en mica hem anat donant importància al nostre propi art.


El Modernisme és un d’aquests corrents artístics europeus al qual l’art català hi va aportar el millor, allò més sublim. Tothom coneix Montaner, Rusiñol o Gaudí, el qual, per exemple, s’ha guanyat una munió de seguidors però també de retractors. Recordem les crítiques de n’Ernest Hemingway envers la Pedrera, la qual detestava i desitjava que fos enderrocada.

Però el Modernisme no només s’expressava mitjançant l’arquitectura. I tampoc els catalans hem estat els únics d’elevar aquest corrent fins a una alçada extraordinària. Aquests dies podem considerar-nos privilegiats perquè després de molts anys dos artistes modernistes, un de català i un altre d’occità, ens mostren el seu artmitjançant dues bones exposicions. Es tracta de les exposicions que actualment poden ser visitades al Museu d’Història de Catalunya i al Museu d’Art Nacional de Catalunya.


En el primer museu podem gaudir de l’art que excel·leix les obres d’en Ramon Casas, un dels millors pintors catalans de principis de segle XX i que va formar part del cercle intel·lectual barceloní que va néixer al voltant dels “Quatre Gats” d’ara fa aproximadament 100 anys. En el cas d’aquesta exposició hi podreu trobar una tria dels seus millors cartells com “Casas i Romeu en tàndem” i d’altres que van ésser creats per a fins publicitaris, com el més que conegut cartell de l’”Anís del Mono”.

Aquesta exposició romandrà oberta fins el dia 23 d’abril.


Per altra banda el MNAC acull un total de 33 cartells del pare del cartellisme modern, Henri Toulouse-Lautrec. Considerat mestre de Ramon Casas i gran influent de l’art gràfic català de principis de segle XX, Toulouse-Lautrec és segurament el major exponent de l’art del cartellisme mundial de principis del segle XX. En aquesta exposició hi podreu contemplar, entre d’altres, el dedicat a la vedette May Belfort, l'emblemàtic cartell "Moulin Rouge o el "Ambassadeurs, Aristide Bruant".

Aquesta exposició romandrà oberta fins el dia 17 d’abril.

No us les podeu perdre.

Més informació a:
MHC
MNAC

Christmas is coming...

Cada dia rebem comunicacions interessants de gent que no coneixem o d’amics de Quòniam que ens fan saber coses. Aquest és el cas d’en Greg Wilcox, un nordamericà que estima la cultura catalana i que s’ha dedicat a fer un curtmetratge amb el Nadal cátala com a leitmotiv. Val a dir, tot visitant el seu web, que aquest noi encaixaria perfectament amb el moviment ridiculista català.

El fet és que ha fet un curtmetratge que tracta sobre algunes de les tradicions nadalenques més conegudes i populars del nostre país. Aquest audiovisual té com a títol "Homage to a Catalonian Christmas".
A més, aquest curt es podrà veure al 30è Cleverland International Film Festival que se celebra aquest mes de març. Es veu que, a més, optava a ser seleccionat per a participar en el principal Cinequest Film Festival de San Jose, California, i, tot i no ser seleccionat, sí que ho va ser per a la seva competició on-line. Si aconsegueix suficients vots per guanyar aquesta competició, serà promocionat a l'estàndard Cinequest Film Festival, i allà es veurà davant els espectadors del Festival.Ens demana que visitem el seu web per poder visionar aquest vídeo i, si ens agrada, poder-lo votar. Si surt seleccionat podrà ser difós a molta gent dels Estats Units que desconeixen la nostra existència.

Només cal que seguiu les instruccions que trobareu en el seu web per poder descarregar el vídeo. Si teniu alguna dificultat només cal que us poseu en contacte amb ell.

Ja direu què us sembla.

Greg Wilcox, Des Moines, Iowa, USA
yahoo instant message id: wilcoxgregorya
email: wilcoxgregorya@yahoo.com
www.catalonian-christmas.com