Per a qui no ho sàpiga, Rauxa és un grup novell que bàsicament fa música barrilaire, de ballaruca i festa amb força dosis de crítica social. Molts músics damunt l'escenari que fan les delícies dels més salvatges, rumberos i trempats de la festa. La cosa és que després de desprendre'm de les molles de pa del damunt, extraure les llàgrimes eixutes incrustades dels meus entreoberts ulls adormits eretats d'algun familiar proper, vaig intuïr la figura esbelta i polida d'en Rafèu, el que fa veure que toca l'aparell que sembla una manxa amb tecles i sona. La samarreta que portava era la d'EP [Com Anem] (bé i tu què? Bé merci, 'na' fent. Molt bé doncs, ja em pots convidar a fer el cigaló). Però, ai làs. Per desventura la samarreta només es feia intuïr. Perquè? Doncs perquè els sonadors d'aquestes eines en forma de bomba d'aire tenen el mal costum de manipular-les a l'alçada dels pits. Per tant el missatge, la salutació, només es feia entreveure de tant en tant entre estirabot i estirabot del sonador. I dic malauradament perquè, òbviament, aquests moments de glòria gratuïts a la televisió no es paguen amb diners... haurem de dissenyar samarretes especialment per a músics d'aquest tipus...
dijous, de gener 19, 2006
Un dimarts, una samarreta furtiva de Quòniam aparegué a la tele.
De vegades encens l'aparell receptor de senyals de televisió i trobes un amic tocant l'acordió vestit amb roba del Quòniam. I quan succeeix això dius: caram, quina perxa que té en Rafèu!! Totes les samarretes del Quòniam li senten bé, li semblen fetes a mida. No puc dir el mateix de la meva persona. Així doncs la cosa va anar així. Em disposava a despertar de la meva migdiada merescuda després d'un d'aquells àpats de mitja setmana que fan història degut a la seva potència calòrica (si no poso signes de puntuació m'ofegaré, tu) quan, de sobte sento en Miqui Puig, músic, presentant el grup Rauxa, en el programa El Club del primer canal de TVC.
Per a qui no ho sàpiga, Rauxa és un grup novell que bàsicament fa música barrilaire, de ballaruca i festa amb força dosis de crítica social. Molts músics damunt l'escenari que fan les delícies dels més salvatges, rumberos i trempats de la festa. La cosa és que després de desprendre'm de les molles de pa del damunt, extraure les llàgrimes eixutes incrustades dels meus entreoberts ulls adormits eretats d'algun familiar proper, vaig intuïr la figura esbelta i polida d'en Rafèu, el que fa veure que toca l'aparell que sembla una manxa amb tecles i sona. La samarreta que portava era la d'EP [Com Anem] (bé i tu què? Bé merci, 'na' fent. Molt bé doncs, ja em pots convidar a fer el cigaló). Però, ai làs. Per desventura la samarreta només es feia intuïr. Perquè? Doncs perquè els sonadors d'aquestes eines en forma de bomba d'aire tenen el mal costum de manipular-les a l'alçada dels pits. Per tant el missatge, la salutació, només es feia entreveure de tant en tant entre estirabot i estirabot del sonador. I dic malauradament perquè, òbviament, aquests moments de glòria gratuïts a la televisió no es paguen amb diners... haurem de dissenyar samarretes especialment per a músics d'aquest tipus...
Per a qui no ho sàpiga, Rauxa és un grup novell que bàsicament fa música barrilaire, de ballaruca i festa amb força dosis de crítica social. Molts músics damunt l'escenari que fan les delícies dels més salvatges, rumberos i trempats de la festa. La cosa és que després de desprendre'm de les molles de pa del damunt, extraure les llàgrimes eixutes incrustades dels meus entreoberts ulls adormits eretats d'algun familiar proper, vaig intuïr la figura esbelta i polida d'en Rafèu, el que fa veure que toca l'aparell que sembla una manxa amb tecles i sona. La samarreta que portava era la d'EP [Com Anem] (bé i tu què? Bé merci, 'na' fent. Molt bé doncs, ja em pots convidar a fer el cigaló). Però, ai làs. Per desventura la samarreta només es feia intuïr. Perquè? Doncs perquè els sonadors d'aquestes eines en forma de bomba d'aire tenen el mal costum de manipular-les a l'alçada dels pits. Per tant el missatge, la salutació, només es feia entreveure de tant en tant entre estirabot i estirabot del sonador. I dic malauradament perquè, òbviament, aquests moments de glòria gratuïts a la televisió no es paguen amb diners... haurem de dissenyar samarretes especialment per a músics d'aquest tipus...
Això és un Blòquiam. El primer que es coneix.
Ja fa uns anys que el Quòniam es va començar a gestar. Com recordeu, el punt de partida era el de fer arribar la llengua i la cultura catalana al carrer i arreu. I també, amb modèstia, la d'intentar crear alguna cosa semblant a referents culturals.
Ara en fa menys, d'anys, que el Quòniam va començar a caminar i va començar a dissenyar i vendre samarretes. En aquests pocs anys hi ha hagut temps de veure com sortien samarretes, es venien samarretes, apareixia un catàleg a la xarxa, sortien a la llum més samarretes, com apareixia un web rudimentari però, al cap i a la fi, un web, apareixia la primera enganxina, apareixia un web més treballat, es feia un concurs, sortien notícies als mitjans sobre el Quòniam... fins arribar aquí.
El Quòniam i la gent que l'alimenta ha decidit obrir aquest bloc per diverses raons, totes elles molt lloables. La bàsica és la de fer més gran la comunitat Quòniam i que tothom que vulgui alimenti la bèstia, aportant-hi el què pugui o el què vulgui. Es vol que sigui un mitjà d'interacció sincer i murri entre el Quòniam i la resta de la humanitat, que és realment qui l'ajuda a seguir endavant. N'hi ha d'altres, de raons i funcions que tindrà aquest, ja anomenat Blòquiam, però ja l'anireu descobrint de mica en mica.
Com no ens volem fer gaire pesats en aquest primer misstage que inaugura el Blòquiam, aquí ho deixem. Tots els comentaris, aportacions, idees, coses, són benvinguts. La raó i la Convenció de Ginebra només demana que siguin intel·ligents i cíviques.
Endavant les atxes.
Ara en fa menys, d'anys, que el Quòniam va començar a caminar i va començar a dissenyar i vendre samarretes. En aquests pocs anys hi ha hagut temps de veure com sortien samarretes, es venien samarretes, apareixia un catàleg a la xarxa, sortien a la llum més samarretes, com apareixia un web rudimentari però, al cap i a la fi, un web, apareixia la primera enganxina, apareixia un web més treballat, es feia un concurs, sortien notícies als mitjans sobre el Quòniam... fins arribar aquí.
El Quòniam i la gent que l'alimenta ha decidit obrir aquest bloc per diverses raons, totes elles molt lloables. La bàsica és la de fer més gran la comunitat Quòniam i que tothom que vulgui alimenti la bèstia, aportant-hi el què pugui o el què vulgui. Es vol que sigui un mitjà d'interacció sincer i murri entre el Quòniam i la resta de la humanitat, que és realment qui l'ajuda a seguir endavant. N'hi ha d'altres, de raons i funcions que tindrà aquest, ja anomenat Blòquiam, però ja l'anireu descobrint de mica en mica.
Com no ens volem fer gaire pesats en aquest primer misstage que inaugura el Blòquiam, aquí ho deixem. Tots els comentaris, aportacions, idees, coses, són benvinguts. La raó i la Convenció de Ginebra només demana que siguin intel·ligents i cíviques.
Endavant les atxes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
