El temps ha passat, mori el temps...

Quan la Björk va treure el seu primer disc, Debut, diria que el món va canviar. Almenys el meu més íntim. Tot just jo començava una carrera que esdevindria un moment de vida intensa més que d’estudi. Poc després de començar-la ja l’havia deixat per agafar-ne una altra però la vida ja havia canviat. Björk, com d’altres, em van acompanyar en aquella aventura que s’iniciava i que ja ha complert més de deu anys.

Els dies passaven, les sensacions i les emocions eren intenses i les vivències màgiques. Com un infant quan se n’adona que té la capacitat de caminar allò anava prenent velocitat. Debut, Post, Vespertine van ser part d’aquella banda sonora, discs que m’acompanyaven en cada instant... com molts d’altres. Les olors, les persones, els espais, els instants, la màgia de la descoberta...

Com si el trajecte vital anés de dècada en dècada ara em veig girant el cap deu anys enrere i aquí estant, és vertigen el que m’agafa fer-ho. Per la gent com jo és un pèl dolorós però màgic alhora fer l’exercici del rememorar, per molt que la velocitat de creuer ja sigui massa elevada per fer alguna cosa per evitar-ho. I m’he trobat amb la Björk, durant molt de temps companya de viatge i durant molt de temps oblidada. Però, com passa amb els bons amics, en el moment de la retrobada hi ha hagut un plec espai-temps accelerat, una teletransportació fugaç que impacta al cor, per no dir-li ànima. Ha hagut de ser ara i no en un altre moment. Com el tòpic, el temps no ha passat, per molt que ho hagi fet.

La Björk, des de jo estant, és una bestioleta única en el nostre món. Filla del foc i del fred, de l’aïllament i del món introspectiu dotada d’una veu setinada i compungida que fa encongir el cor més fred... És màgia concentrada en un cos de dona d’aparença fràgil, com aquella nina de porcellana feta elegant nimfa de les valls extenses d’Islàndia. Per conèixer-la només cal escoltar la seva música: delicada, violenta, pura, estratosfèrica, austera i salvatge com la natura i complexa i grandiosa com l’univers interior de l’ésser humà.

Follia hipnòtica per alimentar l’ànima.

Hidden place

It's not up to you

Pagan Poetry

Hey China!!

Normalment aprendre una llengua és complex però molts ens hi tirem de cap pensant que tard o d’hora podrem ser competents en aquella llengua. Podrem escoltar i entendre, xerrar i fer-nos entendre... Tot això és molt bonic però a la pràctica és més complex. De fet, molts, i amb raó, sostenen que per aprendre bé una llengua cal una immersió total en el país on el parlen.

Fixeu-vos bé, però, amb que la llengua que s’ensenya a l’escola o l’acadèmia no correspon exactament amb aquella que hom pot trobar al carrer. Si mirem l’anglès, que és la llengua més emprada al món, veurem que els argots i els dialectes són molts. I més si ens fixem en fenòmens com el Cockney rhyming slang, una espècie d’argot de l’anglès originari de l’est de Londres i de classes populars que resulta inintel·ligible per a qualsevol, fins i tot angloparlant.

El fet és que aquest argot consisteix en substituir una paraula emprada habitualment per una altra que podem trobar en una frase feta i que aquesta, alhora, rima amb la paraula originària. Però això no és tot. De vegades es parla tan ràpid que l’interlocutor en comptes de prendre la paraula que rima i la substitueixi per la que cal, el que es tendeix és a agafar la primera paraula o síl·laba de la frase, amb la qual cosa encara es complica més la cosa.

Heus ací alguns exemples:

Apples = apples and pears = stairs — e.g. "Get up them apples!"
Barnet = Barnet Fair = hair — e.g. "What’s the matter with your Barnet?"
China = China plate = mate — e.g. "He's my old China."
Frog = frog and toad = road — e.g. "I was crossing the frog."
Rosie = Rosie Lee = tea — e.g. "Have a cup of Rosie."

L’origen d’aquest fenomen és incert tot i que tothom coincideix a dir que es va originar entre gent d’una mateixa comunitat per poder-se comunicar sense que la resta de gent els entengués. Ningú però es posa d’acord si era entre venedors dels mercats, presos o altres col·lectius.

Òbviament, i tenint en compte que aquest argot és força antic, el Cockney rhyming slang es va anar escampant pels països anglòfons com una taca d’oli. Així doncs podem trobar aquest fenomen a Austràlia, Escòcia, els Estats Units, Irlanda, etc.
Embolica que fa fort!!

Podeu aprendre'n més a: Cockney rhyming slang

Gaudí a Santa Coloma de Cervelló

Reconec que tinc una debilitat per l’obra i la figura d’Antoni Gaudí. De ben petit, abans de les riuades de guiris i les guies turístiques, em va cridar l’atenció aquella concepció de la realitat que tenia en Gaudí que li feia imaginar, pensar i executar veritables obres d’art barrejant la mirada pura d’un infant amb la d’un geni humanista.
No sabria dir quina obra d’aquest artista em fa vibrar més tot i que puc assegurar que els petits racons que crea usant l’espai a la seva voluntat és allò que més em fa trempar d’en Gaudí. Això i el cocktail de modernisme, noucentisme, humanisme, màgia, romanticisme, pensament...

Aquest estiu he visitat per segon cop en poc temps la Colònia Güell. Aquesta colònia industrial es va començar a formar el 1890 per iniciativa de l’empresari Eusebi Güell al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat). Com molts i moltes de vosaltres sabreu les colònies industrial era un nucli fabril envoltat dels habitatges dels propis treballadors i treballadores juntament amb aquells serveis que la gent podria necessitar gairebé sense sortir de la colònia, església, escola, ateneu, economat o cooperativa de consum... El fet és que la colònia Güell, però, és un pèl diferent a la majoria de colònies repartides per tots els Països Catalans. Aquesta diferència rau en els interessos artístics de l’amo de la fàbrica i la colònia, n’Eusebi Güell. Ell va voler introduir millores socials per als i per a les treballadores i va procurar contractar els millors mestres d’obres i arquitectes a l’hora de construir la colònia. A Antoni Gaudí li va encarregar la construcció de l’església de la colònia.
La fàbrica va tancar cap a principis dels anys setanta del segle passat i això va fer entrar en crisis tota la colònia. La colònia i la fàbrica es van anar venent tot i que fins ara se n’ha anat deslliurant de la destrucció immobiliària. Ja per a l’any 1990 tot el conjunt de la colònia Güell va ser declarat Bé d’Interès Cultural – Conjunt Històric, i s’hi va aplicar un programa de protecció de la majoria d’edificis i de l’estructura original de la colònia.Actualment es pot visitar en qualsevol moment de l’any. Us recomano que passegeu sense presses pels seus carrerons, us prengueu un vi o un mos a la terrassa de l’Ateneu, visiteu la Cripta.

Tot el conjunt és digne d’admirar i de viure però l’interior de la Cripta de la Colònia Güell és espectacular. Just entrar-hi la màgia de l’espai ens fa imaginar i somniar misses paganes on la comunió amb la natura totpoderosa ens fa arribar a estar en comunió amb el transcendent.