El temps ha passat, mori el temps...

Quan la Björk va treure el seu primer disc, Debut, diria que el món va canviar. Almenys el meu més íntim. Tot just jo començava una carrera que esdevindria un moment de vida intensa més que d’estudi. Poc després de començar-la ja l’havia deixat per agafar-ne una altra però la vida ja havia canviat. Björk, com d’altres, em van acompanyar en aquella aventura que s’iniciava i que ja ha complert més de deu anys.

Els dies passaven, les sensacions i les emocions eren intenses i les vivències màgiques. Com un infant quan se n’adona que té la capacitat de caminar allò anava prenent velocitat. Debut, Post, Vespertine van ser part d’aquella banda sonora, discs que m’acompanyaven en cada instant... com molts d’altres. Les olors, les persones, els espais, els instants, la màgia de la descoberta...

Com si el trajecte vital anés de dècada en dècada ara em veig girant el cap deu anys enrere i aquí estant, és vertigen el que m’agafa fer-ho. Per la gent com jo és un pèl dolorós però màgic alhora fer l’exercici del rememorar, per molt que la velocitat de creuer ja sigui massa elevada per fer alguna cosa per evitar-ho. I m’he trobat amb la Björk, durant molt de temps companya de viatge i durant molt de temps oblidada. Però, com passa amb els bons amics, en el moment de la retrobada hi ha hagut un plec espai-temps accelerat, una teletransportació fugaç que impacta al cor, per no dir-li ànima. Ha hagut de ser ara i no en un altre moment. Com el tòpic, el temps no ha passat, per molt que ho hagi fet.

La Björk, des de jo estant, és una bestioleta única en el nostre món. Filla del foc i del fred, de l’aïllament i del món introspectiu dotada d’una veu setinada i compungida que fa encongir el cor més fred... És màgia concentrada en un cos de dona d’aparença fràgil, com aquella nina de porcellana feta elegant nimfa de les valls extenses d’Islàndia. Per conèixer-la només cal escoltar la seva música: delicada, violenta, pura, estratosfèrica, austera i salvatge com la natura i complexa i grandiosa com l’univers interior de l’ésser humà.

Follia hipnòtica per alimentar l’ànima.

Hidden place

It's not up to you

Pagan Poetry