Solstici d'hivern a la UAB

Ahir vaig assistir , com cada any, al sopar de solstici d'hivern del Departament de Geografia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ja fa uns anys que hi assisteixo, des que em vaig apuntar a cursar la Llicenciatura de Geografia i que encara no he acabat.

El fet és que cada any, amb el pretext de celebrar el solstici d'estiu i el d'hivern, uns quants ens hem anat reunint a la Facultat de Lletres i passem una estona plegats escoltant música, menjant allò que cadascú a portat i xerrant i alcoholitzant-nos un pèl. Enguany però ha estat diferent. La festa de cop i volta ha crescut en qualitat i quantitat. Dels 4 gats que érem ahir vàrem passar a ser prop dels 100 o més; en comptes de música enllaunada s'ha pogut gaudir de l'actuació d'un grup musical en directe, els quals han estat Escamot Tamarro, un grup de música tradicional de la Seu d'Urgell; i a més, la qualitat i quantitat de la teca ha estat molt més superior. Veritablement ha estat un èxit en tot.

Una curiositat: com tots els "friquis" que hi ha al món englobats en categories, els geògrafs i geògrafes també tenen detalls que els delaten. Cada any d'aquests sopars et queden moltes coses però una especialment especial és una petita andròmina que es fa per l'ocasió i que es reparteix a tothom que hi assisteix. N'han estat moltes cosetes: petits bocins d'ortofotomapa ficat en un potet d'aquells de mostres d'orina, un trosset de material piroclàstic... i enguany un punt de llibre amb unes fulles d'arbust del Pallars Sobirà.

Ja veieu, cada secta té les seves coses...

Bé, això em serveix per a felicitar a tothom la bona entrada de solstici, que quan el Cristianisme es va instal·lar a aquestes terres li van passar a dir Nadal.

FOTOS SONORES

Avui, des que m’he despertat, que més o menys he fet el mateix que cada dia... m’he llevat, m’he vestit, m’he pentinat amb les mans els meus cabells curts i impentinables, he baixat a comprar el pa, he tornat a casa i he fet uns entrepans, m'he rentat les dents i la acra i jo i la meva xicota hem entrat al cotxe i ens hem dirigit cap al Vallès, he deixat la meva xicota allà i he agafat la carretera de Cerdanyola a Barcelona i després de passar per móns totalment diferents he arribat a la feina. He encès l’ordinador i mentre menjava un entrepà de sobrassada amb formatge he anat navegant per internet, mentre els meus caps i alguna companya seguien alienats en les seves coses aliens a la meva navegació i, de fet, seguien aliens a la meva presència sempre etèria. Fins aquí bastant normal tot.

Però mira per on que tot navegant he descobert una pàgina especialment interessant, aquell lloc web que havia d’existir i que al final s’ha manifestat. Aquest web ens fa bellugar les emocions, ens fa instantànies sonores de la quotidianitat que esdevé un racó de calma i bellesa amb tots els matisos que pot prendre els nostres voltants. Aquest web que de fet és un blog la porta en Ricard Casals Alexandri i l’ha batejat amb el nom de Quadern de sons.

Aquest quadern és un indret especial, tranquil, reposat, que ens convida a la contemplació del nostre voltant. En Ricard, amb un enregistrador de so a la mà, circula pel món captant petits fragments de la vida sonora que, habitualment, ens passen desapercebuts. Des de les fulles d’arbre caient sobre un cotxe fins a un gos bevent aigua, l’univers que ens presenta en Ricard és proper però desconegut de tant present alhora. També ens convida a escoltar poemes dits per diferents personatges, la qual cosa corona una idea original i útil per a la majoria que ni mirem, ni escoltem i que simplement transitem per la vida sense aturar-nos a contemplar-la.

Una petita pedra preciosa.