dilluns, de desembre 04, 2006

El Vic medieval


Des que vaig visitar Vic per primer cop, la veritat és que ja no recordo ni quan ni com, aquesta ciutat em va captivar. De fet, li trobava una atmosfera molt especial que encara li segueixo trobant. Un nucli històric envejablement preservat, carrerons costeruts i foscos per on el caminar pren una dimensió màgica, sobretot quan s’instal·la la boira típica de la plana de Vic... aquells cafès amables i discrets on la gent s’hi aixopluga els dies de fred gèlid... aquelles tocineries de tota la vida o aquell mercat de la plaça Major amb les parades de roba o de productes del camp... o aquella arquitectura variada que ens recorda que som en una ciutat episcopal on encara ara l’església catòlica hi juga un paper fonamental.

Vic tot l’any però, a l’hivern, amb aquella boira que ocupa els seus racons, cal dir que és superba. Un dels records més forts que tinc de la ciutat és quan vaig anar per primer cop al seu mercat medieval. En aquells temps (potser haurà passat ja una dècada) els mercats medievals eren una cosa exòtica on hi anava més aviat poca gent. De fet, va ser el primer cop que vaig anar a un mercat medieval i he de reconèixer que em va captivar. El marc era incomparable, el nucli antic de Vic ple de boira i una temperatura que fregava els 0ºC. Unes parades fetes majoritàriament de roba de colors terrosos i fusta; tot ple d’espelmes, torxes, fums d’encens i de llenya, animals de quatre potes o plomes i palla, tavernes típiques i els firaires vestits per a l’ocasió. Música en directe per diferents racons i de tant en tant alguna representació de carrer. Tot plegat, màgic, per aquells que ens agrada poder sortir de la quotidianitat per endinsar-nos en móns màgics, antics, misteriosos o de fantasia.

Enguany el Mercat Medieval torna a celebrar-se durant els dies que van del 6 al 10 d’aquest mes de desembre. Òbviament ja no és el mateix. Aquest tipus de fires han crescut massa de parades i de públic (el que evidencia el seu èxit incontestable) i anar-hi de vegades esdevé un esport de risc. Tanmateix encara s’hi pot trobar algun moment on no hi hagi molta aglomeració de gent per poder passejar-se entre encensos naturals, sabons artesanals, tes i infusions, embotits, obres d’art de diferents tipus, artesanies en tot tipus de materials, malabars, músics ambulants i un llarg etcètera que ben segur us pot fer passar una estona agraïda.