El Batiscafo Katiuscas arriba a Barcelona i arrassa.

No és cap misteri que, ara i ja fa un temps, Antònia Font és un fenòmen que s'ha anat gestant durants gairebé una dècada. Un còctel de treball, talent i dignitat que al final han fet forat en la història de la música dels nostres països i d'arreu.

Ahir van presentar el seu nou treball, Batiskafo Katiscas, amb un èxit sense precedents. No diré gaire coses del concert perquè em repetiria de manera evident. Tot i això us puc dir que els Antònia Font van omplir de gom a gom la sala principal de l'Auditori, per un públic lliurat per complet a la seva música. La sonorització no va ser gaire bona, l'il·luminació normal tirant a inexistent i el marc del concert prou fred. Va ser gairebé al final, en el moment que tocava fer sonar el single wa yeah que el públic es va deixar anar, es va aixecar dels seus seients i van romandre així fins al final del concert, on s'hi va desencadenar una cominió curta però intensa ente el públic i el grup.

Al sortir del concert la gent s'amuntegava a l'entrada de l'Auditori per comentar l'experiència viscuda aquell vespre. I segurament aquest èxit de públic i de bona música quedarà només en el record d'aquells que van ser-hi presents. Gairebé cap mitjà de comunicació hi va ser present i, sembla ser, que només va ser enregistrat per la sala i un mitjà de comunicació d'internet.

Tot plegat sembla una broma. Quan vingui alguna superestrella de la música (això sí, estrangera i de música deixalla) veurem com totes les ràdios, televisions, diaris, revistes i mitjans electrònics del país seran presents per esbombar-ho als 8 vents i, així, fer veure que allò és bo i que tots hi estem interessats. Sense comentaris.

NOTA: Fotografies exclusives i lliures de drets fent referència de la font.

Aquest dissabte ens veiem a Tiana per fer un Mesclat

Si no coneixeu el poble de Tiana us recomano que hi aneu. És un poble petit, tot i que aquests darrers anys ha anat creixent de manera molt desordenada, enclavat entre la Serralada de Marina i la Mar Mediterrània. És dins la comarca del Maresme, una de les comarques que han estat de les més privilegiades de tots els Països Catalans.

Aquest proper dissabte, en aquest poble tranquil i agradable prop de Barcelona, s’hi celebra una festa d’aquelles que ningú sap com han aparegut però que crida l’atenció positivament. En el web hi trobareu tot allò que podeu necessitar: El cartell, com arribar-hi, el preu (és de franc), etc.

A més d’això, i com ja haureu vist en l’agenda del nostre web, Quòniam hi farà parada tot el vespre on hi podreu trobar les samarretes Quòniam que us agradin més. A més, qui vingui tindrà la possibilitat de conèixer alguns dels homes i dones que s’amaguen rere el Quòniam. Us puc assegurar que hi seran presents un munt d’ells.

Una curiositat. La festa es diu l’Empollada. Quin significat té aquest títol? No l’he trobat al diccionari, jo. Podria ser que fos una traducció de la paraula espanyola “Botellón”? Misteri. En tot cas espero que no sigui igual que les “entrompades” que es fan de tant en tant a diversos llocs del nostre país.

Ensenya'm la teva foto

A aquestes alçades ja sabem que internet pot “encarnar” el millor i el pitjor del nostre món. Com diu en Jordi Mas (Coordinador de Softcatalà) al número 128 de la revista Enderrock, “Internet és un gran abocador”. Això és cert. Però en un abocador hi podem trobar tresors, anells de diamants que algú va llençar a la brossa per equivocació; o algun ordinador antic i en bon estat que ara és considerat una peça de museu; o tantes infinitats de coses.

Internet també és un món virtual, però ben real, on s’hi troben persones lliures per socialitzar-se en el sentit màxim del terme. I això és el que fa interessant internet per a molts, el fet que esdevingui una eina per aprendre, relacionar-nos, crear comunitat fins i tot.

Fa poc he descobert alguns webs interessants que, a més de contribuir a la meva felicitat mental i sensorial i fins i tot intel·lectual, m’han fet venir ganes d’encetar altres projectes a la xarxa. Un d’aquests webs és el blocdefotos. Com el seu nom indica clarament aquest bloc serveix per a compartir imatges que els seus usuaris han fet i penjat en ell. Aquí hi trobem una sèrie de fotos (cada dia n’hi ha de noves) que expliquen part de la vida dels seus protagonistes, ens ensenyen el nostre país i la quotidianitat de la seva gent o simplement ens mostren bellesa.

Jo m’hi he fet usuari i de tant en tant em comprometo a penjar-hi fotos fetes per mi amb la meva càmera digital atrotinada. Si voleu les podeu comentar, criticar o agafar en préstec.

MADE IN CATALONIA

Fa uns anys que, sense pensar-m’ho pas gaire, deixant les coses fluir, un dia vaig decidir de comprar-me unes espardenyes de pagès, d’aquelles típiques de vetes que a alguns indrets li diuen espardenyes de pinxo. Per què ho vaig fer? Bàsicament perquè les hi vaig veure a una persona amb qui em vaig creuar un dia per un carrer cèntric de Barcelona i em van agradar estèticament.

És curiós perquè després de comprar-me–les i començar-les a dur em sentia observat, la gent em mirava les espardenyes i fins i tot coneguts o amics em preguntaven que era allò, que si anava a ballar sardanes. Jo vaig aguantar la pressió ambiental i vaig seguir portant-les. Més endavant la meva àvia em deia que ella i el meu avi n’havien dut i també els meus pares ocasionalment. Em vaig sentir durant un temps com aquells que recuperen del passat una cosa important, com un Indiana Jones recuperant un tresor i portant-lo a un museu després d’anys d’oblit, d’ostracisme fins i tot en el cas de les espardenyes.

De mica en mica he anat veient cada cop més gent que les anaven vestint de manera desinhibida, fins i tot orgullosos de saber-se partícips de la recuperació i dignificació d’un estri de vestir encasellat durant molt de temps entre l’oblit i el menyspreu.

Actualment, i de fa ja uns anys, les espardenyes en general (les de vetes, les sense vetes, les de cunya, amb sola de pneumàtic, etc.) estan experimentant una efervescència extraordinària que fa que cada cop estiguin més de moda. Les que més són les de cunya, les que vesteixen les dones a l’estiu, però també els diversos models d’espardenya de veta s’estan posant al dia, com també les sense vetes que són molt emprades per anar a la platja o sortir de copes entre la gent jove. Aquesta efervescència, fins i tot, arriba als turistes els quals cada cop estan més bojos per comprar-se’n. Només cal veure com es posa la botiga La Manual Alpargatera del carrer Avinyó de Barcelona, la qual abans d’obrir ja hi ha cua i han tenen clients com John Malkovic, Jack Nicholson o Michel Douglas, apart de gent molt important i coneguda d’arreu del món. Fins i tot les podreu veure en les passarel·les més “inn” de tot el món emprades en els dissenys dels modistes i modistes més importants.

Les modes passen però l’espardenya queda i es manté a través dels segles gràcies a la seva estètica simple, la seva comoditat sana i el seu preu fresc. I sobretot per aquells artesans catalans que segueixen la tradició familiar i d’aquells que les hi compren per posar-se-les pertot, un símbol d'un poble senzill i amant de la terra.


Algunes fàbriques o botigues d'espardenyes:

La Manual Alpargatera
Família Castañer
Casa Mauné
Espardenyes Vallespir