Fa uns anys que, sense pensar-m’ho pas gaire, deixant les coses fluir, un dia vaig decidir de comprar-me unes espardenyes de pagès, d’aquelles típiques de vetes que a alguns indrets li diuen espardenyes de pinxo. Per què ho vaig fer? Bàsicament perquè les hi vaig veure a una persona amb qui em vaig creuar un dia per un carrer cèntric de Barcelona i em van agradar estèticament.
És curiós perquè després de comprar-me–les i començar-les a dur em sentia observat, la gent em mirava les espardenyes i fins i tot coneguts o amics em preguntaven que era allò, que si anava a ballar sardanes. Jo vaig aguantar la pressió ambiental i vaig seguir portant-les. Més endavant la meva àvia em deia que ella i el meu avi n’havien dut i també els meus pares ocasionalment. Em vaig sentir durant un temps com aquells que recuperen del passat una cosa important, com un Indiana Jones recuperant un tresor i portant-lo a un museu després d’anys d’oblit, d’ostracisme fins i tot en el cas de les espardenyes.
De mica en mica he anat veient cada cop més gent que les anaven vestint de manera desinhibida, fins i tot orgullosos de saber-se partícips de la recuperació i dignificació d’un estri de vestir encasellat durant molt de temps entre l’oblit i el menyspreu.Actualment, i de fa ja uns anys, les espardenyes en general (les de vetes, les sense vetes, les de cunya, amb sola de pneumàtic, etc.) estan experimentant una efervescència extraordinària que fa que cada cop estiguin més de moda. Les que més són les de cunya, les que vesteixen les dones a l’estiu, però també els diversos models d’espardenya de veta s’estan posant al dia, com també les sense vetes que són molt emprades per anar a la platja o sortir de copes entre la gent jove.
Aquesta efervescència, fins i tot, arriba als turistes els quals cada cop estan més bojos per comprar-se’n. Només cal veure com es posa la botiga La Manual Alpargatera del carrer Avinyó de Barcelona, la qual abans d’obrir ja hi ha cua i han tenen clients com John Malkovic, Jack Nicholson o Michel Douglas, apart de gent molt important i coneguda d’arreu del món. Fins i tot les podreu veure en les passarel·les més “inn” de tot el món emprades en els dissenys dels modistes i modistes més importants.Les modes passen però l’espardenya queda i es manté a través dels segles gràcies a la seva estètica simple, la seva comoditat sana i el seu preu fresc. I sobretot per aquells artesans catalans que segueixen la tradició familiar i d’aquells que les hi compren per posar-se-les pertot, un símbol d'un poble senzill i amant de la terra.
Algunes fàbriques o botigues d'espardenyes:
La Manual Alpargatera
Família Castañer
Casa Mauné
Espardenyes Vallespir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada