La Granja de Gavà, la Grangeta com la coneixem alguns, és un lloc que a molts no us pot dir gran cosa però que a mi i a molts d’altres sí. Era el lloc on anàvem a er un cafè una birra o una crepe salada abans, durant i després d’anar a la facultat. És al número 37 del carrer Joaquim Costa, ja entrats al barri del Raval des de la Ronda de Sant Antoni, envoltat ara de bars de disseny i botigues regentades per pakistanesos, filipins o xinesos.
És un lloc màgic, ple de quadres i de referències artístiques, que el regenta prou bé una dona de mitjana edat llarga amb cabells curts tenyits de ros i fumadora compulsiva que sempre et mira amb uns ulls murris del qui sap molt de la vida i les ha vistes passar de tots colors. Ella és la Montse.
L’espai és petit però un univers en sí mateix. Et dóna la benvinguda una dona grassa cantant d'òpera de dos metres palplantada en un extrem del taulell. Ple de taules d’aquelles pesades de marbre i cadires de ferro negres, l’ambient és càlid i acollidor, fruit de la llum que emanen unes grans làmpades en forma de conus torçades en posició horitzontal perquè si no tocarien les taules.
Si us hi passeu feu-ho amb calma, com si no importés l’esdevenidor. Deixeu-vos amarar del seu encant en companyia o en solitud... i esbrineu si fan alguna xerrada literària o un recital de poesia aquell vespre.
És un lloc màgic, ple de quadres i de referències artístiques, que el regenta prou bé una dona de mitjana edat llarga amb cabells curts tenyits de ros i fumadora compulsiva que sempre et mira amb uns ulls murris del qui sap molt de la vida i les ha vistes passar de tots colors. Ella és la Montse.
L’espai és petit però un univers en sí mateix. Et dóna la benvinguda una dona grassa cantant d'òpera de dos metres palplantada en un extrem del taulell. Ple de taules d’aquelles pesades de marbre i cadires de ferro negres, l’ambient és càlid i acollidor, fruit de la llum que emanen unes grans làmpades en forma de conus torçades en posició horitzontal perquè si no tocarien les taules. 
Si us hi passeu feu-ho amb calma, com si no importés l’esdevenidor. Deixeu-vos amarar del seu encant en companyia o en solitud... i esbrineu si fan alguna xerrada literària o un recital de poesia aquell vespre.
