Normalment, sobretot aquelles persones que basen el seu coneixement i la seva opinió a partir de clixés i estereotips, tenen una imatge d’Alemanya molt esbiaixada. Els tòpics serveixen per opinar sobre aquest gran país d’Europa i, això, no fa gaire bé a la seva imatge. És evident que els estereotips i els tòpics són útils per entendre’ns quan parlem d’alguna cosa però és igual de cert que són inútils en el moment que volem aprofundir sobre la realitat d’aquella cosa.
Gent capquadrada i eficient, fred i pluja, salsitxes bullides, la II Guerra Mundial, el nazisme, ordre i netedat, cotxes cars i bons, gent rossa i alta, bona i molta cervesa i un llarg etcètera que conformen la imatge que es té d’Alemanya per molts dels mortals.
Però Alemanya és molt més que això. Moltíssim més.
Avui us recomanaré que visiteu la ciutat de
Freiburg (im Breisgau). Aquesta ciutat mitjana es localitza a l’extrem sud del land de
Baden-Wüttemberg, un dels lands més bonics i desenvolupats d’Alemanya. La ciutat de
Freiburg és una ciutat de dimensions molt humanes, amable, activa però tranquil·la alhora, enclavada enmig de la plana del Rin (Rhein) i les seves vinyes i les estrivacions de la Selva Negra (
Schwartzwald) i gaudeix d’un clima privilegiat. La ciutat funciona com un gran pol d’atracció de joves gràcies a la seva universitat i no se sap el perquè, té un nombre força elevat de catalans entre els seus resident habituals. Fins i tot existeix una facultat anomenada
Ramon Llull pertanyent a l'
Albert Ludwigs Universität, crec recordar que molt coneguda dins el camp de la romanística.
Podeu passejar pel centre, trepitjant els seus carrers empedrats amb tocs medievals, alguns dels quals estan solcats per un petit canal que normalment deixa lliscar un gran doll d’aigua fresca provinent del riu Breisgau. De fet, diu la llegenda que si algú fica el peu per equivocació dins d’aquest canal acabarà casant-se amb una noia de
Freiburg. Mai ningú però no m’ha pogut assegurar si això també funciona amb les dones.
Òbviament podeu trobar pels carrers paradetes de salsitxes (wurst) de tot tipus, cerveseries tradicionals i artesanes o restaurants alemanys, però també gelateries italianes, botigues de roba hippy o de segona mà, llibreries antigues, cafès amb terrassa, pubs irlandesos o cases senceres on s’hi pot escoltar i ballar música en un ambient molt alternatiu. Però no només és això, la ciutat de
Freiburg és una de les més avançades, en tot, de tot el país. De fet està considerada la ciutat pionera de les energies renovables, l’ecologia, el reciclatge, la qualitat de vida i tot quest tipus de coses.
Val la pena pujar fins al biergaten d’un petit turó, l’Schlossberg, que presideix la ciutat i des d’on podem tenir una vista impressionant d’aquesta ciutat encantadora, demanar mig litre de cervesa de blat i un pretzel i gaudir d’un moment tranquil amb uns amics i amigues mentre el sol es pon.
Aquest mes d’abril, per Sant Jordi, es va celebrar el CAS (Catalunya Acció Sonora), un megaconcert de grups catalans que es van donar cita al Palau Sant Jordi de Barcelona. En aquell moment, instants abans que sortissin a l’escenari els components del grup de rumba catalana, Rauxa, l’Hèctor de Quòniam va lliurar les primeres 100 samarretes del grup.
Tot i que el disseny no és de Quòniam, els samarretaires han portat tot el procés de fabricació de samarretes i l’estampació. De fet, les samarretes de Rauxa són una coproducció entre el grup i Quòniam.
Segons he pogut saber, Rauxa va encomanar gairebé 300 samarretes en tres colors (ocre o mostassa, vermell i verd militar) i ja s’han exhaurit . Quòniam ja està preparant la segona tongada de 300 samarretes més.
