La Barcelona sense modernisme, mar i taxis bicolors

Cap al segle XIII els habitants de dos llogarrets de la vall d'Ubaia (Alps occitans), Faucon i Drohla exactament, van demanar al comte de Provença, en Ramon Berenguer V, permís per a fundar una nova vila. El comte va accedir de bon grat ja que això li permetia assentar població en aquell territori fronterer i va atorgar als pobladors el privilegi de governar-se de manera autònoma. Aquesta vila prendria el nom de Barcilouna en homenatge a la ciutat d'origen de la dinastia catalana de Ramon Berenguer V. I és que en aquella època els comptes catalans.

























Ara, i des de la dominació franca d'aquest territori, aquest poble s'anomena amb el nom afrancesat Barcelonnette, el qual no se sap ben bé perquè ha adoptat el diminutiu. En tot cas, Barcelona de Provença és un petit poble de mitja muntanya la qual viu bàsicament del turisme de natura. Una de les seves peculiaritats és que gran part dels seus habitants tenen en comú haver estat immigrats cap a Mèxic o bé tenir algun familiar immigrat a aquest país americà.

Si més no, sempre val una visita per contemplar els pocs vestigis catalans i gaudir de la natura i tranquil·litat d'aquest indret.

La carn fa carn i el vi fa sang

L'esnobisme fa que apreciem més les coses que venen de fora que les que tenim dins de casa. Això passa amb tot i li passa, o li ha passat, més o menys a tothom. Aquest fenòmen juntament amb el fet que gran part dels catalans i les catalanes patim d'una barreja de síndrome d'Stockholm amb una mentalitat aguda de colonitzats, fa que l'amor per allò nostre no sobrepassi el mínim exigible.

És ben cert que tampoc cal caure en aquell amor cec sense criteri que ens fa pensar que allò nostre és el millor que hi ha al món i ionosfera enllà. Dins d'aquesta forquilla, que diria un periodista comentant els resultats electorals, hi ha un estol de possibilitats on moure'ns. Dins aquest supòsit, podem afirmar sense por de pecar d'immodèstia que els nostres olis i vins han arribat a una qualitat que els fan dels millors del món. I això, de mica en mica, ho veu el consumidor que cercant qualitat consumeix cada cop més producte català. La feina és complicada ja que durant molts anys, amb raó o no, s'ha venut que el bon vi ha estat el Bordeus o el Rioja. I la cosa ha estat tan agressiva que encara ara quan es pensa en vi pensem en aquests zones i en cap altra.

Aquí és on ve la realitat. Mentre els consumidors (habituals o no) consumeixen vins (de qualitat o no) de Rioja o de Bordeus, etc. els grans entesos internacionals ja han posat l'ull en els vins catalans. Priorat, Alberes, Empordà, Penedès, Alella són Denominacions d'Origen en alça gràcies a la feina ben feta pels cellers. Però hi ha molta feina a fer encara. Vendre el nostre vi com a vi català dins i fora les nostres fronteres ha de ser una prioritat. Això i fer que hom associï aquest origen amb la qualitat, el glamour i el prestigi.

A qualsevol poble o ciutat podeu trobar cellers o botigues especialitzades en vi que us oferiran gran quantitat de vins, caves i licors on, de mica en mica, el vi català s'hi està fent un espai i l’està consolidant. Un d'aquests llocs és la cooperativa la Companyia d'Alella on no només hi trobareu vins de qualsevol lloc del món i de totes les qualitats (de dolents pocs) sinó que els podreu tastar. Tan sigui vi de bota a doll com d'ampolla allò que estem buscant, val la pena passar-s'hi un dissabte o qualsevol altre dia per descobrir bons vins i, de passada, fer un vermut a la taverna de la mateixa cooperativa.

La Companyia d'Alella la trobareu dalt la Riera Fosca d'Alella, prop del centre del poble.

Fyrirgefðu, hvar er klósettið?

Fa pocs anys el boom de les acadèmies d'idiomes va fer un crack fins que ens vàrem adonar que tot plegat no va ser res més que un bluff. Ara, almenys al nostre país, s'ha normalitzat la situació de les acadèmies d'idiomes i en queden les que la demanda demana. Es va veure en aquell moment, a més, que aquestes acadèmies eren una estafa on els professors, els que realment ho eren i els que no també, se'ls pagava malament i tard. Tot plegat digne d'una República Bananera.

Jo, com molts altres, sóc d'aquells que els agrada les llengües i que pensa que és absolutament necessari saber-ne quantes més millor per qüestions espirituals, mentals i econòmiques. Però, com també els passa a molts, em passa que de vegades me'n canso fàcilment o no tinc constància o no tinc prou temps...

Doneu un cop d'ull a la pàgina web de la BBC. Fa u temps m'hi vaig fixar i vaig descobrir-hi una secció sobre llengües. La cosa s'ha anat sofisticant bastant i ara aquest web ofereix la possibilitat d'aprendre ja no l'anglès, que també, si no francès, alemany, espanyol, xinès mandarí, italià, etc.
Són cursos que a simple vista semblen prou complets i que combinen els vídeos amb subtítols en anglès i la llengua en qüestió amb tests, lliçons de gramàtica, llistes de vocabularis, jocs relacionats amb l'idioma i fins i tot professor particular.

A part d'això hi podreu trobar recursos en moltes altres llengües (com el català, l'húngar, el turc o el neerlandès i fins i tot en gaèlic, scots, irlandès, etc.) que fins i tot us podreu descarregar en mp3.