L'esnobisme fa que apreciem més les coses que venen de fora que les que tenim dins de casa. Això passa amb tot i li passa, o li ha passat, més o menys a tothom. Aquest fenòmen juntament amb el fet que gran part dels catalans i les catalanes patim d'una barreja de síndrome d'Stockholm amb una mentalitat aguda de colonitzats, fa que l'amor per allò nostre no sobrepassi el mínim exigible.
És ben cert que tampoc cal caure en aquell amor cec sense criteri que ens fa pensar que allò nostre és el millor que hi ha al món i ionosfera enllà. Dins d'aquesta forquilla, que diria un periodista comentant els resultats electorals, hi ha un estol de possibilitats on moure'ns. Dins aquest supòsit, podem afirmar sense por de pecar d'immodèstia que els nostres olis i vins han arribat a una qualitat que els fan dels millors del món. I això, de mica en mica, ho veu el consumidor que cercant qualitat consumeix cada cop més producte català. La feina és complicada ja que durant molts anys, amb raó o no, s'ha venut que el bon vi ha estat el Bordeus o el Rioja. I la cosa ha estat tan agressiva que encara ara quan es pensa en vi pensem en aquests zones i en cap altra.
Aquí és on ve la realitat. Mentre els consumidors (habituals o no) consumeixen vins (de qualitat o no) de Rioja o de Bordeus, etc. els grans entesos internacionals ja han posat l'ull en els vins catalans. Priorat, Alberes, Empordà, Penedès, Alella són Denominacions d'Origen en alça gràcies a la feina ben feta pels cellers. Però hi ha molta feina a fer encara. Vendre el nostre vi com a vi català dins i fora les nostres fronteres ha de ser una prioritat. Això i fer que hom associï aquest origen amb la qualitat, el glamour i el prestigi.
A qualsevol poble o ciutat podeu trobar cellers o botigues especialitzades en vi que us oferiran gran quantitat de vins, caves i licors on, de mica en mica, el vi català s'hi està fent un espai i l’està consolidant. Un d'aquests llocs és la cooperativa la Companyia d'Alella on no només hi trobareu vins de qualsevol lloc del món i de totes les qualitats (de dolents pocs) sinó que els podreu tastar. Tan sigui vi de bota a doll com d'ampolla allò que estem buscant, val la pena passar-s'hi un dissabte o qualsevol altre dia per descobrir bons vins i, de passada, fer un vermut a la taverna de la mateixa cooperativa.La Companyia d'Alella la trobareu dalt la Riera Fosca d'Alella, prop del centre del poble.
5 comentaris:
Sí, i al Japó només es pot trobar, Torres (denominacio d'origen Catalunya), Peralada, Codorniu, Feixenet.
I algun Jumilla, (que bo!) del país veí.
Pel que fa a la símdorme, crec que patirem un rebrot de la malaltia ben aviat.
De mica en mica, pel que m'han dit alguns comercials de cellers no tan coneguts pel gran públic però de qualitat fins i tot superior, ja fa un temps que s'està obrint un gran mercat sobretot a l'Àsia (la Xina, el Japó, Thailàndia, etc.) Tot i això encara hi ha molta feina a fer per no tenir vergonya de posar a l'etiqueta Product of Catalonia com fan els sards o els sicilians. Això crec que ens donarà, si ho gestionem bé, un prestigi molt gran.
Parlant de cava. No sé com està al Japó però a gairebé tota Europa es beu cava però amb la sensació que s'està prenent un succedani barat del Champagne. M'explico: si vols quedar molt bé en un sopar compraràs Champagne francès. Si vols simplement sortir del pas prendràs un cava. Això només és degut, al meu entendre, de la capacitat de vendre un producte i una marca.
Explica'm això que dius del rebrot de la síndrome.
la síndrome d'Estocolm, ja ho veureu el dimecres.
una ampolla de champagne francès vulgar com la vuida del senyor Clicquot Ponsardin, val 5.000 iens. Una ampolla de Freixenet Cordón negro 1.257, el mateix que el carta nevada, una ampolla de Codorniu 1551 val uns 1.700 iens. Està clar pels japonesos quin es milor.
Ah, m'oblidava, una ampolla de Dom Perignon en un restaurant val 30.000 iens.
Pel que fa als vins sempre són més cars els francesos, però, els catalans que pots trobar als supers, estan per sobre molt italians, australinas o sudamericans.
El vi spumante italià, però és el de més baixa qualitat.
Magrat tot Freixent és líder el vendes al Japó, essent fidel a la seva imatge, la model que els representa és la cantant pop més famosa del país, Ayumi.
El que no venen, però és la marca "Cava", sinó, Sparkling Wine. "Cava" en japonès no queda bé, vol dir hipopòtam.
Quanta raó tens sobre la síndrome.
Per altra banda sempre són superlativament interessants els teus comentaris sobre el Japó. Merci.
Publica un comentari a l'entrada