Ahir vaig assistir , com cada any, al sopar de solstici d'hivern del Departament de Geografia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ja fa uns anys que hi assisteixo, des que em vaig apuntar a cursar la Llicenciatura de Geografia i que encara no he acabat.
El fet és que cada any, amb el pretext de celebrar el solstici d'estiu i el d'hivern, uns quants ens hem anat reunint a la Facultat de Lletres i passem una estona plegats escoltant música, menjant allò que cadascú a portat i xerrant i alcoholitzant-nos un pèl. Enguany però ha estat diferent. La festa de cop i volta ha crescut en qualitat i quantitat. Dels 4 gats que érem ahir vàrem passar a ser prop dels 100 o més; en comptes de música enllaunada s'ha pogut gaudir de l'actuació d'un grup musical en directe, els quals han estat Escamot Tamarro, un grup de música tradicional de la Seu d'Urgell; i a més, la qualitat i quantitat de la teca ha estat molt més superior. Veritablement ha estat un èxit en tot.Una curiositat: com tots els "friquis" que hi ha al món englobats en categories, els geògrafs i geògrafes també tenen detalls que els delaten. Cada any d'aquests sopars et queden moltes coses però una especialment especial és una petita andròmina que es fa per l'ocasió i que es reparteix a tothom que hi assisteix. N'han estat moltes cosetes: petits bocins d'ortofotomapa ficat en un potet d'aquells de mostres d'orina, un trosset de material piroclàstic... i enguany un punt de llibre amb unes fulles d'arbust del Pallars Sobirà.
Ja veieu, cada secta té les seves coses...Bé, això em serveix per a felicitar a tothom la bona entrada de solstici, que quan el Cristianisme es va instal·lar a aquestes terres li van passar a dir Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada