L'Espill de les dones

Recordo que quan anava a l'institut (que cada cop sembla que faci més temps d'allò) tenia un amic (que el mantinc malgrat ell) que en aquells precisos moments passava per la seva època de heavy-pelut-grenyes-brutes-cara-de-pus. El veies i feia fàstic només mirar-te'l: era alt i prim, estava corbat cap endavant i els cabells greixosos li tapaven la cara. Caminava amb aquella inexactitud d'aquell que no sap on va i a més vacil·la al fer-ho. Vestia sempre de negre però malament (jerseis de llana gruixuda amb estampats no-estètics i pantalons negres elàstics, sense deixar-nos de parlar de la seva "xupa" de cuir horrorosa. Pel que feia al calçat literalment feien venir basques).

Doncs bé, malgrat les aparences i tota la resta aquest ésser humà (noti's que empro el terme amb totes les seves accepcions del diccionari) va ser capaç de fixar-se en allò que poca gent s'hi fixa: la literatura. I encara més mèrit té que es va fixar en els clàssics dels clàssics: Ramon Llull. No només això, aquest ésser pelut cosí d’un wookie qualsevol va gosar de recitar en públic i de memòria (això sí, amb els cabells pel davant de la cara) el cant de Ramon.

I tot plegat us explico això per comentar que ha aparegut a les llibreries una edició revisada d'un altre clàssic de la literatura en la nostra llengua: l'Espill (o el llibre de les dones) del valencià Jacme Roig. El publica Quaderns Crema i l'edició va a càrrec d'Antònia Carré. L'edició inclou l'original en català del segle XV i en català actualitzat i acompanyat de notes explicatives. Es veu que aquest metge parla sobre les dones i tot el món que les envolta i que afecta directament als homes d'una manera força cínica i enginyosa que no deixa indiferents a ningú.

Si voleu conèixer alguna cosa més d'aquest metge medieval podeu entrar aquí.