Hem de retre tribut a tots aquells ciutadans i ciutadanes del nostre país que lluita per a que no ens arrabassin la dignitat, la memòria i fins i tot la llar. Gent desplaçada de casa seva i pobles que perden la seva personalitat i patrimoni cultural per motius purament especulatius i destructors lluiten i resistéixen cada dia l'escomesa de la màquina excavadora.
La Catalunya industrial ens ha deixat un llegat arquitectònic i artístic excepcional. Les colònies industrials, els tallers o els complexes fabrils on tanta gent hi va néixer, hi va viure i hi va morir treballant-hi, ara són qualificades com a obres d’art popular i burgès del segle XIX i XX. És en aquests espais on la classe obrera va prendre consciència dels seus drets i van fer prosperar el país amb el seu treball i esforç. Aquests homes i dones, juntament amb els burgesos capitalistes i els artistes i arquitectes, van crear sense tenir-ne gaire consciència un estil estètic, una manera de construir i de crear espais únics que ara són valorats per molts.
El barri del Poblenou de Barcelona, com molts altres barris de la ciutat i altres indrets del nostre país, han mantingut aquests espais on s’hi han instal·lat noves insdustries, magatzems de diferents tipus de mercaderies i fins i tot artistes o gent buscant habitatges singulars.
Ara, enmig d’una transformació moltes vegades més que discutible, el Poblenou i el Besòs veuen com aquests espais estan desapareixent per donar pas a blocs d’habitatges impersonals o places dures. Molts dels artistes que viuen i treballen i que han donat vida als complexes fabrils durant molts anys es veuen en l’obligació de marxar, empesos per immobiliàries que veuen en els seus espais la possibilitat de fer molts diners, i de reallotjar-se en un indret incert a preus exorbitants. L’ajuntament de Barcelona està eliminant de manera premeditada i cruel l’identitat d’una barri que ha estat més que un simple barri d’una ciutat qualsevol.
Es possible que s’hagi perdut l’oportunitat de crear un soho barceloní on concentrar-hi les activitats creatives i els centres generadors de noves tendències tot respectant el llegat patrimonial que ens ha deixat la història del nostre país. Però el més important de tot és que el Poblenou mai ja no serà el mateix.
l’Escocesa i de
Can Ricart són uns dels pocs complexes fabrils que ens resten al barri i que estan en seriós perill de ser destruït totalment o parcial per part de l’Ajuntament i les constructores. Cal seguir lluitant per la preservació de la nostra memòria històrica i artística.
Hem de retre tribut a tots aquells ciutadans i ciutadanes del nostre país que lluita per a que no ens arrabassin la dignitat, la memòria i fins i tot la llar. Gent desplaçada de casa seva i pobles que perden la seva personalitat i patrimoni cultural per motius purament especulatius i destructors lluiten i resistéixen cada dia l'escomesa de la màquina excavadora.
La Catalunya industrial ens ha deixat un llegat arquitectònic i artístic excepcional. Les colònies industrials, els tallers o els complexes fabrils on tanta gent hi va néixer, hi va viure i hi va morir treballant-hi, ara són qualificades com a obres d’art popular i burgès del segle XIX i XX. És en aquests espais on la classe obrera va prendre consciència dels seus drets i van fer prosperar el país amb el seu treball i esforç. Aquests homes i dones, juntament amb els burgesos capitalistes i els artistes i arquitectes, van crear sense tenir-ne gaire consciència un estil estètic, una manera de construir i de crear espais únics que ara són valorats per molts.
El barri del Poblenou de Barcelona, com molts altres barris de la ciutat i altres indrets del nostre país, han mantingut aquests espais on s’hi han instal·lat noves insdustries, magatzems de diferents tipus de mercaderies i fins i tot artistes o gent buscant habitatges singulars.
Ara, enmig d’una transformació moltes vegades més que discutible, el Poblenou i el Besòs veuen com aquests espais estan desapareixent per donar pas a blocs d’habitatges impersonals o places dures. Molts dels artistes que viuen i treballen i que han donat vida als complexes fabrils durant molts anys es veuen en l’obligació de marxar, empesos per immobiliàries que veuen en els seus espais la possibilitat de fer molts diners, i de reallotjar-se en un indret incert a preus exorbitants. L’ajuntament de Barcelona està eliminant de manera premeditada i cruel l’identitat d’una barri que ha estat més que un simple barri d’una ciutat qualsevol.
Es possible que s’hagi perdut l’oportunitat de crear un soho barceloní on concentrar-hi les activitats creatives i els centres generadors de noves tendències tot respectant el llegat patrimonial que ens ha deixat la història del nostre país. Però el més important de tot és que el Poblenou mai ja no serà el mateix.
l’Escocesa i de Can Ricart són uns dels pocs complexes fabrils que ens resten al barri i que estan en seriós perill de ser destruït totalment o parcial per part de l’Ajuntament i les constructores. Cal seguir lluitant per la preservació de la nostra memòria històrica i artística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada