Porca Misèria

No ens enganyéssim pas. Els televisors cada cop són més macos i més moderns però alhora la televisió, els programes, etc. són cada cop pitjor, d’una qualitat esperpèntica. Al nostre país també succeeix això. Les televisions públiques catalanes i les altres que sintonitzem, públiques o privades, d’espanyoles i franceses cada cop ofereixen més deixalla per minut quadrat. La qualitat televisiva d’alguns programes, la temàtica social de molts d’ells, el nivell lingüístic de la majoria fan realment fredat.

Entre tanta oferta televisiva digna de la claveguera més propera a un pub irlandès a l’hora de plegar, hi apareix fa ara dues temporades una sèrie dirigida per Joel Joan (conegut sobretot per la sitcom plats bruts) i produida per Arriska que en poc temps es fa amb el lideratge d’audiència de la seva franja horària. Es diu Porca Misèria i molts de vosaltres ja la coneixereu i fins i tot hi estareu enganxats. I no hi ha per a menys. Des del primer dia d’emissió la sèrie ha tingut una rebuda no massa habitual per part de la crítica televisiva. De fet, i fins al moment, tot han estat lloances que han arribat d’arreu. Per part del públic, doncs bé, ja ho he dit, tot un èxit.

La sèrie, per qui no l’hagi vista, ens mostra la vida d’uns joves barcelonins de 30 anys que es van trobant uns sèrie de circumstàncies, la majoria força creïbles i habituals, i tot allò que els envolta. De fet, la senzillesa del plantejament inicial és una constant en el transcurs del capítols i va tocant diferents temes actuals amb els que els espectadors s’hi poden veure reflectits habitualment.

Tant l’enregistrament, el tractament de la imatge com l’edició estan força cuidats i pensats al mil·límetre. Els guions, en general, són força rodons i l’inclusió habitualment de música feta al nostre país és una idea no només bona, sinó necessària. A més, i mitjançant internet, els creadors de la sèrie ens permeten conèixer més els personatges mitjançant els seus propis weblogs.

En resum, una sèrie fresca i diferent que dignifica un pèl més la televisió actual, tan plena de porqueria. L’únic que hi trobaria de negatiu és la permissivitat massa laxa que hi ha en l’ús de la llengua... vaja com si tots parléssim com els de la sèrie, d’una manera, de vegades, un pèl incorrecte. Però què hi farem, només s’hi reflexa aquella gent que parla amb certs barbarismes i de manera, de vegades, inadequada. Malgrat això, la sèrie és totalment recomanable, fins i tot i especialment pels no amants de les sèries de televisió.