
Els nostres països, els Països Catalans, són un tros de terra i aigua i aire que, com tots els països i, per tant tots els trossos de terra, aigua i aire, estan farcits de racons màgics, paisatges espectaculars i gents encantadores. Malgrat això, el mal anomenat “progrés” ens està fent desaparèixer allò que fa especial la nostra terra i tot el món sencer. Als nostres països aquest procés, com la majoria de coses negatives, pren una dimensió descomunal i una dinàmica cada cop més definitiva vers la destrucció. La destrucció del nostre patrimoni natural és un fet i sembla que voler preservar-lo sigui quelcom naïf, de hippies pudents i fumadors d’haixix o de jovenalla eixelebrada.
Però res més lluny de la realitat. La protecció del nostre patrimoni natural (com també l’artistico-arquitectònic, el cultural o l’humà) és vital per a la nostra qualitat de vida. El gaudi de tots aquests plaers és una part fonamental per a la consecució nostra felicitat i la nostra supervivència com a poble i com a espècie. Cal tenir-ho en compte.

Ara que la revista fa 99 números, i esperem que molts més, només els vull felicitar per la feina ben feta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada