Històries d'estiu (o el fet d'anar de vacances)

Ostres, torna ha ser estiu per enèsima vegada en molt de temps. De fet, la primavera en aquestes latituds meridionals d’Europa cada vegada és més inexistent, o això és el que sembla, i l’estiu arriba donant un cop de porta i cridant: ja sóc aquí!! Mentre l’hivern amb prou feines a sortit per la xemeneia.

Enguany no sé ben bé què caram faré. Tot em fa patxoca però, alhora, una mica de mandra. A més, després de tot un any treballant 5 dies a la setmana tancat en una merda d’oficina amb gent grisa, electrodomèstics ofimàtics a tot drap i criant panxa damunt d’una molt cara cadira ergonòmica, el fet és que no tinc gaires estalvis per rebentar-me’ls en un súper viatge, encara que sigui aquí al costat de casa. Ara entenc el per què hi ha gent que demana crèdits per anar-se’n de vacances. No deixa de ser un xic trist. La vida és tan cara i nosaltres tan consumistes que arriben les vacances i hem de demanar un crèdit. Quins nassos. Però jo dic no, nosaltres diem no... com diu en Raimon. Em nego a demanar un crèdit per anar-me’n de vacances d’estiu. Jo sóc una mica hippy, almenys abans ho era, i no queda bé fer això. A més, com tornaria els diners després?

No sé. De vegades em sembla que abans era més fàcil viatjar, més barat, més solitari... Ara em sembla ferragós, car i ja no ets original i fas el que fa la majoria, com ramats de xais amunt i avall... [Ostres, avui m’he llevat optimista, tu!!] Definitivament viatjar a l’estiu quan la majoria ho fa és paorós. Però ho he de fer perquè a la meva feina els agrada donar-me festa l’agost i jo no hi puc dir res.

Bé, jo no sé on caram aniré a fer el guiri. El que sí que sé que hi ha molta gent que farà uns viatges de pel·lícula. Molt lluny o més a prop... però viatges del bons. Per tant us demano, si és que us fa gràcia compartir les vostres aventures amb gent que no coneixeu i de passada alimentar el vostre ego, que ens envieu un petit relat i algunes fotos del vostre viatge. Si me les envieu a quoniam@quoniam.info jo les penjaré aquí al Blòquiam. Intenteu no excedir-vos dels 2000 caràcters i intenteu treballar-vos un estil amè i clar. Cal que segui aquest model: INTRODUCCIÓ, NUS I DESENLLAÇ. A l’autor o autora de la millor història, la més estripada o la més original o la que fa més ràbia, li regalaré una de les noves samarretes Quòniam d’enguany.

Apa, animeu-vos-hi.