Propera estació: Andorra la Vella

A principis de segle XX es va començar a apostar pel transport privat pel que fa a la mobilitat dels ciutadans. Això a les ciutats europees, clar. Als pobles encara trigaria una mica més a popularitzar-se aquesta manera de moure’s. De mica en mica el vehicle privat es va anar popularitzant de tal manera que, en poc temps, el cotxe era una eina fonamental per a qualsevol. Això, òbviament, va anar en detriment del transport públic i de mica en mica vàrem veure que moltes línies de tren, d’autobusos, de tramvies, etc. Desapareixien per donar pas al cotxe. Primer als Estats Units, com sempre en moltes coses, i després a la resta del món occidental. Fins i tot als països en vies de desenvolupament el transport privat ha reeixit força. Perquè? Jo bàsicament crec que és perquè ens dóna una sensació (i no només sensació) de llibertat i de mobilitat que res més te la pot oferir. Molt senzill. Llibertat igual a individualisme.

Tanmateix aquest fenomen s’ha anat descontrolant. Sobretot als països occidentals el fenomen del transport privat ha esdevingut en poc temps (diguem un segle) en un problema majúscul. No només ha ocupat i s’ha fet amo de l’espai públic sinó que cada vegada demana més i més espai per encabir-hi més i més cotxes. I si això no fos poc, el soroll i la pol·lució en forma de residus diversos ha fet insostenible el model de capitalista de “un individu, un cotxe... o dos”

A finals de segle XX i a principis de l’actual, molts països van començar a veure la necessitat d’apostar altra cop pel transport públic de masses. Sense anar molt lluny hi ha una generació de persones de mitjana edat del nostre país que encara ha viscut la decadència del tramvia a Barcelona i zona metropolitana, la seva desaparició i la seva tornada en funcionament fa poc temps. Tan sols han passat 40 o 50 anys.

Ara crec que és un bon moment per tornar a apostar fort i definitivament pel transport de masses públic. A escala catalana crec que s’estan fent petites passes vers això però cal ser clarividents i íntegres per no cedir al xantatge de les grans empreses i als interessos dels empresaris. Cal potenciar totes les línies fèrries que tenim. Cal transformar-les en vies d’ample europeu. Cal repensar algunes línies que serien molt importants en transport de mercaderies i persones però que han quedat obsoletes: Lleida-Pobla de Segur o Barcelona-Tor de Querol. No només això. Cal pensar en la possibilitat d’allargar les línies de tren ja existents al Pirineu i crear-ne de noves que assegurin la transversalitat. Passa el mateix al País Valencià i a la Catalunya Nord. Mallorca és diferent ja que fa poc que s’està apostant fort per la recuperació de les línies de tren antigues.

Apostant per aquest model, com el potenciar el tren per al transport de mercaderies i persones, pot arribar a ser una revolució pel que fa a la mobilitat, l’índex de pol·lució de les ciutats i per la qualitat de vida de moltíssims ciutadans i ciutadanes.

I com a mostra un botó. Es veu que la setmana passada es va aprovar, per part de La Comissió de Política Territorial i Obres Públiques del Parlament de Catalunya, el projecte de construcció d’un tren lleuger entre l’Alt Urgell i Andorra. Aquest tren es preveu que desembossarà la carretera que uneix la Seu amb Andorra la Vella i suposarà un pas endavant en l’economia de la regió. De vegades l’evolució és tornar enrere per agafar embranzida i pujar molt més amunt.