L’estat francès, la tan aclamada República Francesa, s’ha distingit sobradament durant la història per la persecució de les nacions que la conformen i les seves llengües. Segurament ha estat un dels estats europeus, juntament amb l’espanyol, que més han fet pel genocidi culturals dels pobles integrats al seu estat. I d’això en sabem força els catalans, occitans, etc.
Tot i les dificultats, la intolerància, la incultura i la insensibilitat d’aquest estat, hi ha gent del poble que segueix treballant per la subsistència d’aquestes cultures. I també promoure i difondre la seva riquesa cultural.
Fa poc vaig descobrir un web, Langues de France en Chansons, que ens demostra això mateix i ens presenta un glossari prou extens sobre les cultures territorials de l’estat francès com també de les seves colònies i de les cultures més importants que han emigrat i s’han instal·lat al seu territori. Així doncs aquest web ens convida a prendre un tren i fer un viatge per dins el territori francès tot fent un tour per les diferents cultures, sobretot per la seva música.Tot i que trobo que aquest web fa més tuf de folklorisme ranci que no pas d’una altra cosa, almenys us pot servir per conèixer bones músiques de cultures i llengües gairebé oblidades, i per tant, algunes d’elles mortes.
7 comentaris:
no estic d'acord en parlar de la "incultura" de l'Estat Francès, ans al contrari el seu eficient sistema educatiu, crec que un del millors batxillerats d'Europa, ha estat fundamental per imposar la cultura Francesa per damunt de les altres. Això i el fent que durant la primera Guerra Mundial l'exèrcit francès utilitzés les minories ètniques catalana i corsa com a "carn de canó", van contribuir la pràctica liquidació de l'ús del català. Per altra banda, malgrat el seu caràcter federal, Alemanya ha reduit les llengües minoritàries als anècdotes en els llibres d'història. Per no parlar de Itàlia on s'ha intentat esborrar el venecià, i on el català es manté a l'Alguer gràcies la la tossuderia típica dels illencs.
També caldria fer referència als anglesos i a la persecussió del gal.lès, durant la primera guerra mundial oficials anglesos disparaven contra els soltats gal.lesos confonent el gal.les per alemany.
Si revisem la història d'Europa i els estats amb tradició "democràtica", l'Estat Espanyol és rauxa!
Força d'acord amb tot el que has dit,vaca que vola. Tanmateix cal reconèixer que la manca de tolerància i de respecte envers un altre individu o poble no deixa de ser un símptoma més d'una incultura superlativa. És cert que en aquest tema no se'n dalva ningú, ni els propis holandesos amb els frisons ni els danesos amb els i les feroeses o grenlandesos. Tanmateix, França, en comparació a Espanya, Romania, GranBretanya o fins i tot Rússia (entre moltes cometes i amb grans excepcions com els Txetxens) han estat un clar exponent de l'etnocidi dins les seves fronteres i fora. I això encara és més greu quan assumim que França ha estat el mirall de la República i la democràcia a Europa. Són aquelles contradiccions que fan mal però que no deixa de mostrar-nos que som humans. Estats Units, per anomenar un cas, és una d'aquelles contradiccions evidents. Salutacions.
Sento tornar a discrepar, l'etnicidi per part d'un Estat no és en cap cas fruit de la ingnorància, sinó que respon a una estrategia curosament programanda. Com el "Decreto de nueva planta", Borbó.
És clar que jo m'estimo més la preservació de les cultures i el respecte a les diferent ètnies.
Però l'Estat francès colonial, ha estat sobint, tot i que sóc contrari al colonialisme, en certa mesura i circumstància, beneficios.
No vull ser mal interpretat, però parlo per experiència.
Fan uns anys quan estudiava en una universitat anglesa, vaig coincidir amb una noia, la Sandrine, de les illes Reunió, l'illa on vivia no era més gran que el municipi de Badalona, de fet només hi havia un cotxe, un Citroën 2CV. Quines possibilitat hagués tingut aquesta noia d'estudiar a Anglaterra, amb totes les despese pagades, si no és per que era ciutadana francesa de plè dret.
D'altra banda, la meva professosa de francès, era una "pied noir" exiliada del seu pais, Argelia, després de la guerra d'independència, vivia a Argel, la "ciutat blanca". Si ets una dona argelina intel.lectual, on t'agradaria viure, a l'Argelia francesa, o a l'actual.
Fa dos anys, convidat per l'Instituto Cervantes, vaig anar a Casablanca, allí vam treballar amb artistes marroquins en un projecte de recuperació dels espais verds de la ciutat. Tots ells patrocinats pels govern espanyols i francès.
Pregunteu-li a un Tamezic, que prefereix el colonialisme francès o l'àrab.
Ara Beirut torna a estar en mires de tothom, però només cal llegir el llibre de la Maruja Torres, "Mujer en guerra", o el de Kenizé Mourad, "de part de la princesa morta", ver veure la diferència entre el Beirut francès, i l'actual, capital d'un país titella de Síria. Tampoc cal anar tant lluny a Gràcia hi ha un futimé de restaurants libanesos.
Al Viet-Nam, Laos i Cambodia, la sortida del francesos va provocar l'estrada dels Khemer Rojos i les seves atrocitats genocides.
Està clar que la història d'occident és plena de llums i d'ombres. Però els japonesos també o van tenir clar quan després de dos segles de dictadura feudal, en la Restauració Meiji (1866-69) van copiar les lleis franceses i la contitució Alemanya.
Sento ser passat però és que m'han quedat coses per dir. Potser és el fet que al Japó no les puc comentar a ningú, he, he...
L'altre dia llegia la història d'Andorra, em preguntava com s'ho havia fet per sobreviure com a Estat, entre els dos ganàpies.
El moment en que Andorra va adquirir la sobirania més notable va ser durant la Revolució francesa, quan el govern revolucionari, en abolir el dret feudals, va renunciar tambe als drets sobre Andorra.
Segles més tard l'any 1934 quan el Consell General de les Valls vota a favor de la monarquia proposada per Boris de Skossyeff i l'elegeix com a Rei per 24 vots a favor i 1 en contra, el govern francès respecte la decisió sobirana del poble andorrà.
És l'Estat espanyol qui envia la Guàrdia Civil a detenir-lo, envaïnt amb forces armades (4 agents) la sobirania territorial d'un altre Estat.
Entre altes coses, aquesta em fa pensar que el "timbaler del Bruc" se'l pogut fotre al cul en ditxós timbal, però, és clar, aquesta no és una opinió escolàstica.
Com diem al Japó, salut i peles!
Sort amb les noves samarretes.
Bé, assumint la meva ignorància superlativa i la meva manca d'anàlisi en depèn de quins temes vull fer alguna consideració.
Jo parteixo de la base que l'etnocidi i el genocidi és una barbaritat. Tanmateix hi vivim cada dia arreu del món. En el fons, de vegades, som pitjor que els animals. En tot cas el colonialisme és una altra cosa, A més crec que en ocasions és evident que la colonialització aporti una ventatja a aquells colonitzats. Però aquesta afirmació sempre es fa a partir de la nostra concepció del món.
Per exemple, la colonització del continent americà per part dels europeus va aportar moltes coses positives a les societats nadiues. Però preguntant a un d'ells o simplement observant podem constatar que la colonització ha estat molt perjudicial, sobretot per a les cultures nadiues i la seva forma de vida. Només cal veure com encara ara s'arrosseguen tics colonials, barrejats amb els racistes, als USA envers els nadius. Sudamèrica és diferent i depèn molt dels estats als que ens referim. El mateix va passar a l'Índia respecte la colonització anglesa. Van deixar una petja positiva a l'Índia els britànics. Home, doncs crec que sí. La llengua (que mai no ha desplaçat les autòctones), el ferrocarril, una altra manera de veure el món...
Però si ens fixem amb l'Àfrica o parts d'Àsia, les coses positives queden eclipsades per les negatives. El colonialisme també pot afavorir guerres, destruccions, massacres i genocidis, per dir algunes coses.
Per tant aquest és un tema que té molts vessants i moltes cares.
En el cas europeu, crec que hi ha hagut "colonitzacions interiors" de diferent signe. França ha intentat eliminar sistemàticament les llengües dites "regionals" de manera molt agresiva. La revolució i la República van ser bones i dolentes alhora per aquells que no eren francimans. Encara recordo un comentari que em va fer una noia que vaig conèixer a Mont-Lluís (El Conflent - Cat. Nord) que se'm va disculpar pel seu nivell de català i em va dir que a l'escola, a Perpinyà, va tenir professors que vexaven els nens i nenes que xerraven en la llengua del país. I això va passar cap als vuitanta. I de fet el mes passat ens vàrem assaventar que encara passa, aquest 2006.
Tanmateix, el colonialisme francès ha estat més ben vist per què sempre han ofert uns valors, una cultura o una llengua glamourosos, importants i potents. En el cas d'Espanya (o millor dit Castella) no ha estat així. I laprova és que mentre a l'estat espanyol Catalunya ha quedat gairebé morta a Espanya encara es manté difuminada.
De fet sempre he pensat que si França ens hagués colonitzat del tot ara mateix estaríem xerrant en francès tu i jo, tot i que segurament formaríem part d'una societat avançada, culta i cívica, tot el contrari que amb Espanya.
Malgrat això segueixo pensant que ja que he nascut català, com podria haver nascut japonès o nordamericà, prefereixo no formar part d'una poble colonitzat per un altre. Posats a triar prefereixo esser colonitzador que colonitzat.
Com també diem a Catalunya, aslut i peles!!
Merci pels teus comentaris. Són força interessants.
Per cert, els estats no són incultes, normalment, però la societat, la massa ho és molt genealment. I és aquesta incultura la que provoca la connivència amb l'horror.
Torno a discrepar, no tens ni ignorància supina, ni manca d'anàlisi. La resta, ho signaria jo mateix.
Sóc jo, que sóc un "Perepunyetes". I mal m'està dir-ho un francòfil.
Potser per què com tu voldria pertànyer a un poble colonitzador i no colonitzat. Potser per què el poble francès a ajudat moltíssim a les millores socials.
Com seria el món, sense la revolució de 1789, la Comuna de Paris o el maig del 68.
És clar que sempre observem el món des del nostre punt de vista i creiem que els nostres valors, són els millors; democràcia, llibertat, igualtat, i que en altres societats això no és vist de la mateixa manera.
Però ara visc en una societat oriental, amb valors diferents, amb concepcions del món totalment oposades a les nostres, Japó ha estat el país més hermèticament tancat del món. Però quan els va tocar decidir que volien, van adoptar els valors occidentals, els nostres conceptes de justícia, pau, i legalitat. I no parlo d'imposicions americanes de post-guerra. Parlo d'acceptacions lliures en un moment de la història del país en que en 20 anys va passar de ser un país pobre i feudal, a un dels països més moderns del món.
Ah, i gràcies a tu, per posar-hi suquet.
Publica un comentari a l'entrada