A vista d'ocell (i qui diu ocell, diu astronauta)

Quan més s’apropa l’agost més penso en les vacances i menys productiu em torno a la feina. La veritat és que preferiria fer vacances en un altre més, potser al setembre o a l’octubre, però bé, la cosa és que les faig a l’agost. I l’important és que en faig. De fet, de vegades, quan sóc a la feina penso que el millor de poder treballar, apart de guanyar diners, són les vacances. La qüestió romàntica de gaudir de la feina de la teva vida a mi m’ha passat en poques ocasions i actualment ja fa molt temps que no em passa. De fet, actualment treballo per menjar i pagar la hipoteca.

Potser no us importa gaire però us puc dir que el que si que m’encanta és la geografia. I m’encanten els espais oberts i conèixer llocs i gents noves. Bàsicament, doncs, m’encanta viatjar. Lluny i a prop. De vegades agafo un atles i me’l miro mentre sóc assegut a la tassa del wàter o ajagut al llit i m’imagino el que devien sentir i experimentar aquells (i aquelles) exploradors que ara aquí, ara allà, anaven recorrent el món a una velocitat més humana, gaudint de temps per copsar les vivències que anaven trobant pel camí, en un quadern. M’imagino una espècie d’India Jones a principis de segle XX, una època que cada cop em fascina més per la màgia que li trobo, visitant llocs estranys i misteriosos poc coneguts, coneixent gent interessant, passant algun perill controlat, patint alguna malaltia exòtica fastigosa i, després de tot, recopilant tots els seus estudis en una antiga biblioteca fosca i romàntica.

Doncs ara, quan estic a la feina i l’ensopiment de la rutina em flagel·la l’existència, agafo i entro a Google Earth. Per qui no ho sàpiga, Google Earth és una espècie d’atles en fotografia real (des de satèl·lit), gratuït i que es pot trobar a internet (on si no??). La seva particularitat, a part de ser un atles de fotografia real, és el fet que pots apropar-te a i allunyar-te de qualsevol punt del planeta i passar el temps practicant el voyeurisme. De fet ets sents com un astronauta amb uns poderosos binocles. O com un superhome o superdona... o pràcticament com Déu. De fet, hi ha llocs del planeta del qual pots tenir una imatge real i força nítida a una alçada de pocs peus i fins i tot pots veure-les en tres dimensions. Sincerament penso que és un regal per a tots aquells que ens embogeix la geografia el poder tenir aquesta eina a casa.

Us recomano que hi doneu un cop d’ull a veure què us sembla.