Però primer de tot us voldria fer 5 cèntims de com va anar aquest cap de setmana el festival Pyrene, on jo també hi vaig ser present. Jo i uns quants components més de Quòniam vàrem arribar cap al vespre de divendres a Salardú després d’haver sopat a la Pobla de Segur. Vàrem estar hostatjats al Refugi Rosta, segons diuen, el més antic de la vall. Si teniu ocasió passeu-vos-hi. Gaudireu d’un refugi amb aires d’antic, molt antic, de terres i sostres de fusta que grinyolen quan algú els trepitja, llits antics amb capçaleres de fusta, ple de portes i de finestres i un bar o pub a l’estatge principal on s’hi aplega sempre na munió de gent (jove i no tan jove) per passar-ho bé.
Pel que fa al festival estrictament parlant el còmput total ha estat satisfactori. Molt bona organització, moltes diverses activitats, concerts amb un cartell bo i prou interessant i un ambient molt agradable. La veritat és que és un d’aquells festivals, el Pyrene, que t’hi sents com a casa. No hi ha massificacions i hi trobes gent d’arreu, coneguts o desconeguts. A més, sempre acabes coneixent gent i fent amistats.I per últim, la resposta de la gent vers les propostes de Quòniam, com gairebé sempre, ha estat molt bona. Tanmateix volem excusar-nos per no haver portat les noves propostes amb nosaltres, però encara són al forn acabant-se de fer.
Doncs el que us deia. Vull parlar-vos del col·lectiu Lengua Viua, una espècie de CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana) que vetlla per la promoció de l’ús social de la llengua occitana a la Vall d’Aran. Enguany, com també ho fa la CAL, tornen a organitzar la cursa “Aran per sa Lengua” que ja arriba a la XIIIena edició i que se celebrarà diumenge dia 30 de juliol. Aquesta cursa (corsa) que ve a ser una espècie de cercavila súperaugmentat, sortirà paral·lelament des de Montgarri, Tredòs, Les i Vielha. Hi haurà una columna de caminaires i una altra de corredors.
Es veu que els participants portaran banderes del país, peces de fusta que representen els 6 terçons (divisió administrativa de la vall) amb les quals es construirà un mapa de la Val d’Aran i també portaran una clau, símbol de la vall. Aquesta clau prové de la idea que expressava el poeta occità en Frederic Mistral (premi Nobel de literatura el 1905) en aquesta frase: “... qui ten era lengua, ten era clau...”Un cop arribats a la Plaça dera Glèisa de Vielha es faran una sèrie de parlaments, lliurament del premi Lengua Viua i per concloure es farà un concert del grup occità Nadau.
Ja sabeu doncs. Si sou a prop de la Val d’Aran com si no, val la pena participar en els actes per a la recuperació de la llengua aranesa. A més, sempre tindreu ocasió de comprar material occitanista al col·lectiu Lengua Viua i així contribuir a la construcció d’un monument de 6 metres d’alçada, obra d’André Ricard, dedicat a a la llengua i cultura de l’Aran.
Hi esteu convidats.
Per a més informació contacteu amb la Lissa Escala: 607 07 09 09
Altres informacions:
Blog Univèrs Occità de Vivéncia Aranesa
Un bocin de França multiculturala
Llocs més importants del món occità a: http://www.p-n-o.org/ligams.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada