dijous, de setembre 14, 2006

I de sobte desaparegueren els claxons

Avui, com gairebé cada dia laboral, he agafat el transport públic. Sóc usuari del transport públic per convicció. És més ecològic, és més sostenible, és més barat i ajuda a la millora de la qualitat de vida, sobretot, de la gent que viu a ciutat.

Doncs avui he anat a agafar el tren de la companyia espanyola RENFE, de la línia de Mataró. L’he anat a buscar d’hora ja que volia aprofitar el dia. Doncs he estat esperant a l’estació la barbaritat de 45 minuts per a què passés un tren i 55 per poder-ne agafar un amb un no-espai on hi capigués jo i la bossa.

A l’entrar, m’he anxovat directament entre un noi que escoltava música a tot drap, un home que li pudia l’alé com si s’hagués empassat un centenar de cendrers i un altre que semblava haver assaltat un celler on hi feia massa calor. No em podia moure, de fet levitava. Un malson que no ha vist la seva fi fins a l’estació de Barcelona Sants.

Tot i això, pel que he sentit, totes les carreteres, autopistes, etc. de Barcelona i voltants eren col·lapsades des de primeríssima hora del matí. Això em fa pensar que tot i respirar i patir allò que he respirat i patit, potser encara m’ha sortit bé la jugada.

La cosa és que segons es veu aquesta matinada una brutal tempesta ha anat escombrant de sud a nord pràcticament tots els Països Catalans i això ha fet que tot esdevingués un caos. De fet no sé si és normal que passi això quan plou una mica però crec que ens hauria de fer reflexionar, a aquells que viuen a ciutat com els que viuen a pagès.

La qüestió és que, tot i que ens sembli que el cotxe és un mitjà de transport millor que el transport públic, en el cas de viure a una ciutat crec que és un pou sense fons, molt poc pràctic i massa car. I, si ens fixem, la llibertat ens la dóna el transport públic i no pas el cotxe, que és una andròmina que cal cuidar, aparcar, donar de menjar, etc. Només cal ara que els ajuntaments i el govern apostin encara més per la qualitat, la quantitat sense que això ens perjudiqui a la butxaca.

2 comentaris:

tobuushi ha dit...

Es impossible tenir cotxe a Toquio, hi ha llocs que el parquing val 60 euros l'hora!
A mes ames si no pots demostrar que el pots aparcar no te'l venen.
Pero al japo ja ho tenim aixo que dius, trens, metro, autobusos, taxis, bici-taxi, rikshaw, etc...la mala llet es qeu l'ultim passa a quarts de dotze!
Per evitat la contaminacio el Diesel esta pohibit dins la ciutat i els taxis van amb gas. Els camions tambe estan prohibits, i moltissima gent va en bicicleta o bicicletes elctriques.
Tantmateix, el meu sogre s'acaba de comprar un "autobus" de set places, per sortir d'excursio. La meva sogre va a comprar al super del costat de casa en el seu cotxe i el meu cunyat te el seu.
Aixi doncs en una casa de 7 personses hi ha 3 cotxes, i per que la meva parella es va vendre el seu quan va marxar per estudiar fora.

L'escrivà En Teobald ha dit...

Aquest tema, de fet, té relació amb el tema de les lleis que regulen la llengua catalana a nivell públic. D'on no n'hi ha no en raja. No hi ha actitut política per canviar aquesta situació al nostre país. És ben cert que la població del país hauria d'empényer al govern i el Parlament a actuar en aquest tema. Però tampoc serviria i si no fixa't què va passar amb l'Estatut.

Tot i aquesta realitat, l'actitut radical del dovern japonès en aquest tema és necessari exportar-lo a la resta del món. Si ho aconseguim, encara que sigui a mitges, haurem fet un gran pas vers un canvi de model, una aturada de la destrucció i l'enverinament de tots i de tot.

Del Japó també se'n pot aprendre molt.

Salutacions molt cordials