I per què no rebategem les carreteres?

L’altre dia acompanyant a la gent de Quòniam que es dedica a fer parades en fires, concerts i altres esdeveniments, em mirava un mapa de carreteres per anar a Vila-seca. Mai no m’havia fixat abans que és gairebé impossible recordar-te dels noms que tenen les carreteres del nostre país. Fins i tot les més habituals o les més importants tenen noms que no es poden recordar, combinacions de números i lletres. I justament després vaig recordar que als Estats Units d’Amèrica tenen la mania d’anomenar les carreteres amb números senzills i parts d’autopistes o nacionals amb noms d’actor o actriu o de qualsevol que hagi pagat per posar el seu nom allà. Vaja, una espècie de mecenes d’autopistes.

Al nostre país, de vegades, passa una cosa similar. Recordo, per exemple, l’autopista Pau Casals. Però diguéssim que és l’excepció. I és una llàstima perquè potser faríem un servei a la societat codificar les carreteres tal i com es fa amb els carrers dels pobles i les ciutats. Crec que el govern podria posar en marxa un projecte de “rebatejament” de carreteres amb noms de gent important (de la cultura, la vida social, la política, etc.) de l’indret per on passen o per noms il·lustres de tots els temps de la història catalana.

Potser llavors podríem parlar d’agafar la carretera Pompeu Fabra fins arribar a l’autopista Jaume I. Després de sortir a la sortida 5 i agafar la carretera Ovidi Montllor passaríem el túnel Joan Capri arribaríem a l’àrea de servei Manuel de Pedrolo. Tot plegat per anar de Mataró a Balaguer, per dir alguna cosa.

Possiblement ens entendríem molt més i , de retruc, retríem homenatge als homes i dones que han aportat grans coses, o més petites, al nostre país.