Digeu-me què mengeu i us diré qui sou.

Habitualment hi ha poca gent que hagi llegit els clàssics de la literatura universal. De fet, els únics clàssics que hom ha llegit han estat per obligació persistent d’alguna mestra o professor de l’escola, l’institut o la universitat. I com sempre passa, la majoria de persones que coneixem han llegit clàssics habituals: Shakespeare, Kafka, Cervantes, Marx, Tolstoi, Dovstoievski... I els nostres clàssics? Desapareguts i condemnats a l’ostracisme.

Però sempre hi ha gent que descobreix i sap valorar els clàssics. Encara tinc molt present el moment en que un amic meu de l’institut, en la seva època més profundament heavy-black metal, va descobrir en Ramon Llull i fins i tot va gosar de participar en un recital de poesia tot dient el “Cant de Ramon”. Al·lucinant i corprenedor.

Ahir vaig llegir una notícia a Vilaweb la qual ens informava que una editorial catalana, Barcino, i una d’anglesa, Tamesis Books (filial de Boydell & Brewer) acabaven de publicar en anglès una antologia poètica d’Ausiàs March i l’”Expedició catalana a l’Orient” de la crònica de Ramon Muntaner. I això només ha estat el principi. En breu també apareixeran les traduccions d’altres clàssics, sobretot medievals catalans, tal com Ramon Llull o Francesc Eiximenis.
En aquest article es parla també d’una obra que és un receptari de cuina medieval anomenat “Llibre del Sent Soví”, el qual em va cridar l’atenció. El primer que em va passar pel cap va ser una altra obra de la literatura medieval catalana que també té la gastronomia com a eix vertebrador: el “Llibre del Coch” de Mestre Robert de Nola i que va significar una de les primeres obres literàries referent a la gastronomia a tota Europa. Doncs es veu que el “Llibre del Sent Soví”, escrit el 1324, és el primer receptari conegut de cuina catalana i un dels més antics d’Europa. Aquí hi descobrireu un estol de receptes que ara ens semblen estranyes (penseu que són anteriors a la colonització d’Amèrica) però que tenen una gran importància gastronòmica i antropològica.

Mai no és tard per redescobrir clàssics, encara que sigui per l'estómac.