On anem aquest any?

Sé que em faré pesat amb el tema de la primavera. Però és que enguany em ve de gust la primavera, i l'estiu. Em ve de gust l'aire lliure, el sol, la pluja, la brisa, les hores de llum, les activitats físiques (o no tan físiques) fora de casa... remullar-me a l'aigua del mar o del riu pirinenc... les terrasses i les vetllades llargues de menjar, beure, xerrar... em ve de gust la primavera i l'estiu.

I ara ve la Setmana Santa i qui més qui menys té algun dia de festa. Hi ha qui aprofitarà per anar a esquiar, d'altres per a anar a la platja, d'altres per viatjar lluny, d'altres per viatjar a prop, d'altres per pintar la casa, d'altres per llegir i estar-se a casa, d'altres per passejar i fer agroturisme, d'altres per visitar familiars o amics... Jo no sé el que faré... però suposo que també faré alguna cosa. M'agradaria tornar a Irlanda, on hi vaig ser l'any passat per les mateixes dates. Va ser la primera vegada i no em va decebre gens.

Irlanda és una illa màgica i un país amable. És un lloc on hi pots trobar molta tranquil·litat, molta festa, molta cultura i tradició., molta cervesa, molta música, molta aigua, molta herba... els tòpics són molt útils per a descriure reexidament el país.

Dublín, que és la seva capital, és una ciutat petita i una mica gris, en plena transformació (a l’estil Barcelona anys abans del 1992), plena de gent i sobretot d’estrangers. De fet, Irlanda és un dels països més turístics d’Europa i sobretot Dublín, que és de les ciutats europees amb més visitants. Els carrers són agradables, humils sense gaires edificis monumentals. Plens de gent i de vida, plens de pubs que són plens de gent. I té un trànsit una mica caòtic, pitjor que el de Barcelona o el de València, pel meu gust. Tanmateix és una ciutat feta a mida dels vianants, en extensió molt semblant a Amsterdam, que pot ser caminada sense moltes dificultats i que tots els carrers, tard o d’hora, et porten sempre al mateix lloc: al Temple Bar.

Paga molt la pena visitar aquesta ciutat (sobretot fora de temporada, si és que existeix aquesta temporada) i conèixer els seus llocs, monuments, parcs i pubs més importants. I la Guinness, un beuratge negre que es fa des de fa segles i que és la millor manera de socialitzar-te amb els irlandesos i les irlandeses.

A més, si hi voleu trobar catalans, també n’hi ha, clar. Fa un temps vaig saber de l’existència d’una espècie de casal català a Irlanda. És un grup de catalans i catalanes que viuen allà de manera permanent que han muntat aquesta associació que els permet de tant en tant retrobar-se amb les seves arrels i la seva cultura.

Irlanda i els Països Catalans són dues nacions amb moltes semblances, sobretot històriques. Només cal descobrir-les.

Enjoy the craick.