TV3? BBC!

Quan la televisió de Catalunya va començar a emetre, moments abans, ja es va constatar una diferència entre el que s’havia pensat que seria i cap a on aniria. A tall d’exemple: preguntem-nos perquè en comptes de dir-se des d’un primer moment TVC (Televisió de Catalunya) va aparèixer amb el nom de TV3. TV3?? Per a molts aquest número 3 ja era símptoma d’una Síndrome d'Stockholm que aniria a més amb el temps, una manera de construir el país de la pitjor manera possible, tenint com a referència un marc que no s'adequava (i no s'adequa i no s'adequarà mai) a les necessitats dels espectadors catalans. Després va venir el Canal 33 i el 3/24 i el 300... Més del mateix.

Tanmateix no tot va ser, i ha estat, dolent. En aquells moments que a casa nostra només es podien veure un parell de canals espanyols i un parell o tres de francesos, depenent de les zones, amb TV3 el govern de la Generalitat de Catalunya va voler normalitzar en molts aspectes la societat catalana tot i que amb moltes prudències. Tantes prudències, que moltes coses es van fer malament. Sobretot pel que fa al marc d'actuació de la televisió pública catalana (amb pretensions de ser la televisió nacional catalana, de tots els Països Catalans) i pel que fa a la llengua. Per una banda s’ha anat veient com, en general, els canals de TVC han transpirat un autoodi desmesurat o han pecat d’un carrinclonerisme patètic. O ha obviat la realitat nacional dels Països Catalans i ha intentat fer cosmopolitisme des del regionalisme més vergonyós o bé ha volgut amarar de catalanitat carrinclona uns canals amb gran potencial per ser referents als nostres països. Aquest fet es pot constatar encara ara (i fins i tot molt més que no pas anys abans) només mirant els Telenotícies. Observarem que és molt més important qualsevol cosa que hagi passat sobretot a Espanya, però també a altres llocs, que no pas dins les nostres fronteres culturals: Perpinyà, Alcoi, Fraga, Ordino o Maó. Això demostra un sentiment d’inferioritat excels, gegantí.

Per una altra banda, el tema de la llengua ha estat molt polèmic i vergonyós. Es va decidir només emprar en les emissions, com a variant dialectal habitual, el català central. Bàsicament el de Barcelona. La resta de variants quedarien arraconades i fins i tot vedades de la pantalla. També es va decidir emprar un català el més castellanitzat possible per intentar captar el màxim d’audiència possible. Tant una cosa com l’altra ha estat un error i en paguem les conseqüències. Cada cop més veiem com els professionals dels mitjans fan servir pitjor la seva eina de comunicació, que és la llengua. No només es pren la variant més propera al castellà pel que fa al vocabulari sinó que es perd la sintaxi pròpia del català per adoptar la castellana. I és un fet evident. Ja no hi ha correctors, sembla ser, que vetllin per l’ús correcte de la llengua. Qualsevol manera de fer servir la llengua és acceptada la qual cosa fa mal a la pròpia llengua i a les oïdes de molts telespectadors. Aquesta política fa que la televisió, i també la ràdio, s’amarin de vulgaritat.
No sé si aquest fet és una cosa que passa degut a les nostres circumstàncies com a societat o poble. O potser és degut a l’aculturalització o desculturalització de les societats occidentals en general. Tanmateix, aquest fet és molt més preocupant i evident al nostre país. Us imagineu un periodista espanyol o anglès o alemany parlant malament la seva llengua en el moment que dóna les noticies? Seria imperdonable. Aquí es fomenta. Tot i això, i com he dit abans, també s’han fet coses positives i moltes. Però aquest és tema per un altre dia.

I parlant dels anglesos. Coneixeu la BBC? Jo poc, sincerament, però prou per afirmar que és el model de televisió pública que m’agradaria pel meu país. Televisió pública amb beneficis, bona gestió, bons i cultes professionals, innovadora, transgressora quan toca, demòcrata i força lliure... tot un referent. Només donant un cop d’ull al seu web ja us podeu adonar de l’entitat que representa aquesta empresa. Al costat, TVC o la CCRTV semblen empresetes de fireta. I encara hi ha algú que es pregunta el perquè dels mals resultats d’audiència de TV3?

Prenguem nota.