Premis Enderrock 2006

En un país on encara és difícil veure normalitzat el món musical autòcton en la vida pública i on sembla que ningú no aposta pels nostres artistes, el grup de comunicació Enderrock ja ha donat a conèixer els premis Enderrock d’enguany. Aquests guardons, segurament, són els Premis de referència de la música del nostre país i, de fet, gairebé els únics.

Els guardonats enguany pel premi de la crítica han estat Roger Mas (per millor disc en català de 2005 i millor disc en català de cançó d'autor per Mística domèstica), Refree (Millor disc de pop-rock 2005 per La matrona) i l’Ham de Foc (Millor disc de folk 2005 per Cor de porc). No cal dir que el que digui la crítica és sempre molt relatiu tot i que en aquest cas, crec sincerament, que han fet diana. Ja he parlat anteriorment del disc d’en Roger Mas i podeu rellegir-ho. Hi ha poc més que pugui dir. De Refree i l’Ham de Foc encara no n’he parlat gens i necessiten un article apart. Tot i això no deixaré de dir que són del millor que he escoltat en molt de temps.

La revista també ha donat altres guardons com el premi al millor disc en directe que ha recaigut en l’estimat Sisa.

Pel que fa a la votació popular Obrint Pas ha estat guardonat com a millor grup, millor disc i millor directe de pop-rock en català del 2005. També han estat guardonats en Lluís Llach i en Feliu Ventura i Dijous Paella. Pastora ha rebut el premi popular al millor artista català en altres llengües.

Enderrock també publica aquest mes la llista dels que són considerats per a la publicació musical com els vint-i-cinc millors discos en català del 2005 i el rànquing dels millors discos catalans en altres llengües del 2005. Per acabar, han estat guardonats Raynald Colom My Fifty-one Minutes i Perico Sambeat Sextet en la categoria de jazz.

A la gent de l’Enderrock se'ls ha d'agrair la tasca que fan per a normalitzar el panorama musical del nostre país. De fet demostren una vegada més, amb la seva feina a aquells que encara tenen reserves d'obrir-se a la creació musical feta al nostre país, que no tenim res a envejar a altres països pel que fa qualitat i quantitat musical. El que sí que hauríem d’envejar (i molts ho fem) és la distribució, la difusió i la promoció de la música que s’hi fa i la consideració que es té pels seus músics.

De vegades imagino arribant a casa després d'un viatge en cotxe a algun lloc d'Europa i saber que hi sóc només per la música que hi pugui escoltar, tan en una terrassa d'un bar com en l'àrea de serveis d'una autopista.

Per cert que el lliurament dels Premis Enderrock 2006 es farà l'11 d'abril vinent a la sala Bikini de Barcelona.