L'univers de la mandràgora txeca

Avui us parlaré d’un secret. Fa un temps em va fer un truc un personatge de Quòniam i vàrem estar parlant. Parlar amb ell és com sortir d’un temple budista després d’haver-t’hi estat una bona estona. O estar estirat en una llitera mentre et fan un massatge. O escoltar un sonador de Didgeridoo fent-ne sonar un. És sempre molt sedant estar xerrant amb ell i això normalment és una plantofada a la cara de la meva vida, més aviat agitada. De fet sembla que tot el que ell faci, fins i tot el seu metabolisme i la seva ment, sempre vagi a un ritme molt més pausat que el meu. Sincerament li envejo. Doncs bé, tornant al què volia dir, a l’acabar de xerrar i abans de penjar, em va dir: Ves a www.samorost2.net. Ja em diràs el què.

Jo hi vaig anar sense dubtar-ho, com sempre que em diu que visiti algun indret web. I més sabent que, normalment, té prou gust i criteri tot i que no hi toca del tot. Així doncs vaig pitjar l’intro de l’ordinador i vaig descobrir una mena de tresor cibernètic, per dir-ho d’alguna manera.
De cop i volta i sense opció de marxa enrera vaig entrar al món de Samorost, un lloc web de procedència estranya i que en un primer moment em va descol·locar una mica. A més, l’entrada va ser espectacular perquè hi entrava vestint cascos a les orelles i mirant una pantalla plana de dinou polzades. Imagineu-vos doncs la impressió que em va fer això.

En un primer moment se’m va aparèixer una espècie d’heura recargolant-se fins a fer la figura del títol Samorost2. I després de pitjar-hi va començar l’acció. No us dic res més. Només potser que es tracta, en el fons, d’una espècie de joc estrany interactiu que té uns gràfics espectaculars i una banda sonora sublim. [Nota mental: hauré de buscar sinònims per no fer servir sempre les mateixes paraules] Enganxa més que una entrevista de la Mònica Terribas i val a dir que la teva psíquis te’n demana més. És un lloc profundament balsàmic.

Però aquí no s’acaba la cosa. Perquè fa molt poc vaig retrobar als Favorits del meu navegador aquest enllaç i hi vaig pitjar. Jo no volia, no vaig ser jo... però el dit es va autodeterminar per uns instants i hi vaig entrar contra les prescripcions mèdiques. Però en el moment de començar la viciada vaig fer una reflexió, la qual cosa no és pas gens habitual en mi. I em vaig dir: Si hi ha un Samorost2, segurament n’hi haurà un Samorost1. Doncs efectivament. I estirant d’aquest fil vaig arribar al web dels dissenyadors d’aquests jocs. I hi vaig descobrir que existien més jocs i més coses. La cosa em va emocionar tant que vaig pensar que us ho havia de dir.

Aquí ho deixo sense dir abans que els responsables de tot això són un tal Jakub Dvorsky i Vaclac Blin, individus que semblen tenir un gust i una sensibilitat exquisides, que al 2003 van muntar a Brno (República Txeca) una empresa de disseny anomenada Amanita Design.

En Teobald se'n fa responsable directe dels efectes beneficiosos que l'ús moderat d'aquests webs puguin aportar als lectors d'aquest bloc.