
Hi ha molta tipologia de persones. Unes diferències es basen en el físic, d’altres en la personalitat i a partir d’aquí ves sumant. També, les persones humanes, es diferencien per com empren el seu temps lliure i com s’ho fan per guanyar-se les garrofes.
Però de la manera com ens llevem cada dia i l’encarem és una cosa que, qui més qui menys, molta gent fa a la seva manera... De vegades ens llevem emboirats, de mala lluna, i en canvi d’altres dies ens llevem sortint del llit d’un bot i obrim els porticons o la persiana de casa per deixar entrar la plaent llum del sol.
Doncs aquesta darrera manera és com et queda el cos, i la ment, quan escoltes el primer disc dels DUMBALA CANALLA. Una gent majoritàriament de Sabadell que manipula eines de música que barregen coses com tzigane, klezmer, manouche o jazz per acabar fent una música de gran qualitat, fresca, divertida i festiva que recorda els sons balcans que tant va popularitzar Goran Bregovic, entre moltíssims d’altres. De fet, he de dir sincerament que quan els vaig escoltar per primera vegada em va semblar escoltar el primer disc dels mítics (per a quatre arreplegats, val a dir) Ouf! La Puce, un grup bretó que sobretot s’arrossega per escenaris francesos i alemanys però que són uns perfectes desconeguts a casa nostra.

Per molts anys!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada