La caminada comença al Centre d’interpretació del Montseny, a Can Casades, on s'agafa el camí de baixada fins arribar a l'ermita de Santa Fe(1201) annexa a l'hostal de Santa Fe, edificat el 1914. (Per arribar aquí podeu venir per la carretera que va de Sant Celoni a Santa Fe o be la que va de Viladrau a Santa Fe i que passa pel bell mig del Montseny). En tota aquesta part hi trobareu serveis i aparcament pel cotxe. També, si hi aneu un dia de festa, hi trobareu potser una mica de gent. Poc després es creua la riera de Santa Fe i es continua per un camí ample. En breu passareu un altre edifici, aquest cop l'Escola de Natura Can Lleonart. Una mica més amunt encara us trobareu una altra construcció, aquest cop la mitja casa, una estranya meitat d’una casa la qual és habitada per particulars.
Veureu que en la gran totalitat del recorregut us trobareu boscos de castanyers i de faigs, tot i que també trobareu arbres més mediterranis com l’alzina, el roure, etc. Recordeu que el castanyer no és un arbre oriünd de l'Orient Mitjà, sinó que és típic de les zones humides de mitja muntanya del continent asiàtic. Aquest és un arbre molt apreciat per la seva fusta i els seus fruits.
El camí que trobareu a partir d’ara és ample i de pendent suau; la vegetació dominant és la fageda i també trobareu grans matolls de boix grèvol (recordeu que és una espècie protegida), falgueres i, quan arriba la primavera, acolorides flors de pensaments del Montseny. El camí es va fent una mica més rocallós i es va fent més i més costerut. 
Trobareu alguns trams del camí que giren en angle recte per salvar els desnivells. El primer d’aquests és l'anomenat pla de Mulladius, un indret planer on hi creixen ginebrons i gespes i freqüentat pels senglars. Notareu, si us hi fixeu, que sobre les pedres del camí hi apareixen de tant en tant tifaradetes de porc senglar. No les aixafeu ni manipuleu que fan la funció de fites que assenyalen el seu territori i els farieu una mala jugada per la qual cosa haurien de tornar i deposicionar altra cop sobre la pedra, amb la dificultat que això comporta.
El camí, en aquest punt, té força revolts que recorren els vessants de ponent del turó de Morou i on hi trobem una fageda molt frondosa. El camí arriba un moment que deixa de ser ascendent per començar a davallar fins a l'empedrat de Morou. Aquest indret, que dóna nom a l’excursió, és una formació molt gran de pedra des d’on es guaita el Turó de l’Home, Les Agudes i es té una gran panoràmica de la Vall de Santa Fe i part de la depressió prelitoral. Des d’aquí fins i to hi podrem veure part de l’Empordà i el mar en la part del desguàs de la Tordera. Aquest lloc és molt interessant pels afeccionats a la geologia i la botànica.
En aquest moment el camí es confon amb la roca de l’empedrat de Morou fins que el tornem a recuperar més avall quan després d’una solana entrem altra vegada al bosc espès de faig. Si pareu una mica d’atenció i l’excursió la feu cap a la primavera o l’estiu podreu veure petits rèptils (sargantanes, escurçons), restes deixades pel talps, ratolins o esquirols o alguna au migratòria passant l’estació de calor al Montseny. També fixeu-vos bé en el camí. Trobareu, independentment de l’època de l’any però sobretot a la tardor, zones del camí totalment coberts de fulles seques de faig. No us refieu perquè poden amagar forats o pedres.
El camí surt una altra vegada a la solana en un revolt de gairebé 180º i retorna a la faged. Aquest tram que és força planer corre per sobre de les antigues feixes de can Baladrell i de can Figueroles, un petit mas habitat que us trobareu a mà esquerra. En aquestes terres observareu que la vegetació va canviant i que cada vegada es veuen més alzines, roures de fulla gran i fins i tot alzines sureres i que a mesura que ens apropem a l’embassament de Santa Fe ens trobem freixes.
En breu arribem a l’embassament, construit a principis de segle XX, i el camí es bifurca en dos. Podrem prendre qualsevol dels dos fins arribar a la zona on hem començat l’excursió. Tot i això abans haurem de passar l’embassament, algunes construccions com “La Frabriqueta” (antiga minúscula central elèctrica), una zona plena de vern, gaigs que es va convertint en pineda i petits estanys i aiguamolls.
Aquesta és una bona zona per observar-hi amfibis.
Longitud: 5.500 m aproximadament Durada: 2 hores amprox Dificultat: baixa
Abans de començar: cal portar calçat adequat, una cantimplora d'aigua. Recordeu que cal preservar la tranquil·litat de l'entorn: sou en un parc natural. Recordeu també dur-vos amb vosaltres totes les deixalles que genereu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada