Eivissa es desperta contra la destrucció especulativa

Ja us haureu assabentat del desori monumental que s’ha originat a l’illa d’Eivissa degut a la construcció d’una autopista de tres carrils que unirà la població d’Eivissa i Sant Antoni. Pel que es veu, tot i que som al segle XXI i “gaudim” d’una hipotètica democràcia, hi ha gent que encara actua de manera més aviat dictatorial, mafiosa i contraria als interessos del poble.

Hi ha molts casos que il·lustren aquests fets, malauradament cada cop més freqüents, arreu dels Països Catalans. I aquests fets encara són més habituals i sonats quan la qüestió té a veure amb el sector constructor (o potser hauria de dir destructor) i immobiliari. Es destrueix el patrimoni cultural, arquitectònic, natural, rural, etc. simplement perquè uns quants s’embutxaquin molts milions d’euros. Recentment s’ha pogut veure aquest fet al barri del Poblenou amb tot el patrimoni industrial i cultural del barri (recordem per exemple la campanya Salvem Can Ricart) o en la zona del Progrés de Badalona on l’Ajuntament s’ha passat totes les ordenances municipals per la pedra, ha destruït gran part del patrimoni cultural i industrial del barri per a edificar una espècie de Lloret segona part.

Aquesta cultura mafiosa del tot-s’hi-val-per-guanyar-molts-diners en detriment de la comunitat es veu que l’arrosseguem des de la dictadura espanyola. Però el més greu i preocupant és que després de 30 anys del canvi de règim encara la cosa sigui més evident i el problema s’estengui com una taca d’oli impunement. Els ajuntaments són culpables dels crims contra el patrimoni sigui quin sigui, juntament amb el Govern, altres institucions i les grans empreses “destructores” i especuladores. Fins i tot els ciutadans amb el nostre silenci o indiferència còmplice som part del problema.

El cas és que a Eivissa s’ha originat un moviment cívic contrari a la construcció d’una autopista digne de qualsevol gran metròpoli i, per tant, a la destrucció del patrimoni natural i arquitectònic d’aquesta part de l’illa. I aquest moviment és tan fort i important que la majoria de mitjans de comunicació nacionals i estatals i fins i tot d’altres indrets europeus, se n’han fet ressò. Quan pensàvem que el model constructiu anomenat “Balearització” s’havia anat desinflant i de mica en mica oblidant, surten casos com aquest d’Eivissa o molts d’altres al Principat, a Mallorca o al País Valencià, que ens recorden que encara existeixen cacics, empresaris corruptes i usurers, polítics patètics i gent sense escrúpols que es pensen que això encara continua essent una República Bananera.

Si us interessa el tema podeu consultar vilaweb, que avui mateix treu una altra notícia sobe el cas, o el web de No Volem Autopista a Eivissa.

Jo també dic no volem autopista a Eivissa.