Racons: el dipòsit de les aigües.

Fa temps que intento visitar indrets peculiars, anar a llocs diferents, poc corrents, que són molt propers a nosaltres però que ens passen desapercebuts per qualsevol motiu. Una de les coses que faig habitualment des de fa uns anys és que quan quedo amb algun amic o amiga intento fer-ho en lloc poc habitual per quedar: en algun bar de facultat, en algun restaurant d’hotel o en biblioteques municipals, per dir-ne alguns exemples.

Perquè, us preguntareu? Bé, la pregunta té diverses diverses respostes i tampoc ens posarem a explicar intimitats que no interessen ningú En tot cas penseu que allò que tenim més a prop, de vegades, és oblidat i fins i tot mal vist. I a més quan fa molt que vius en un lloc sempre tens la percepció que ho coneixes molt bé. Això fa que moltes vegades se’ns escapin llocs, persones, experiències que poden ser molt gratificants.

A mi, que m’agrada viatjar però que odio les multituds aborregades, un dia se’m va passar pel cap el fer turisme a “casa meva” d’una manera diferent, intentant descobrir indrets allunyats de les riuades de gent (autòctons o forasters) que pasturen aquí i allà. Llavors vaig decidir quedar amb gent en aquests llocs i conèixer-los d’una manera que pogués recordar pel seu fet especial. En aquests moments vaig poder gaudir de la descoberta, del viatjar, sense sortir gairebé ni de la meva ciutat.

Com aquest bloc no té un públic massiu i sí de qualitat he decidit que cada ics temps us aniré fent cinc cèntims d’indrets o edificis o racons o el que sigui que potser molts de vosaltres, com jo en el seu moment, no heu tingut la possibilitat de conèixer. Òbviament són benvingudes les intervencions dels lectors.

Avui us parlaré d’un lloc molt especial per a mi. Es tracta del Dipòsit de les Aigües. La construcció d’aquest edifici va ser projectada pel mestre d’obres Josep Fontserè el 1874. L’Antoni Gaudí, aleshores estudiant d’arquitectura hi va treballar en el projecte. El 1876 es va fer la seva construcció però no va ser fins l’any 1880 que es va inaugurar i va començar a funcionar com a regulador del cabal d’aigua de la cascada del Parc de la Ciutadella i el sistema de rec dels seus jardins. L’estructura de l’edifici és clàssica i consta d’un veritable laberint d’arcs paral·lels de 14 metres d’alçada que es creuen en una volta de canó i que s’estenen al llarg de 65 metres de profunditat. Més endavant ha anat prenent altres usos com el d’arxiu de justícia, magatzem de bombers, asil municipal, etc El 1992 va passar a mans de la UPF (Universitat Pompeu Fabra) que el va anar rehabilitant juntament amb les antigues casernes militars de la Ciutadella. Actualment només queda una tercera part d’aquest edifici per rehabilitar (en procés) que en total fa 4.320 m2, i fa funcions de biblioteca universitària. El Fons bibliogràfic de la Biblioteca General inclou, entre d’altres, les col·leccions de la Biblioteca Haas, de la Cambra de Comerç de Barcelona i de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, que té la seu en aquest edifici.

Independentment de les xifres i la història, aquest edifici exhala un ambient únic, com d’antiga biblioteca del segle XIX, on qui entra i es presta al joc hi veurà a l’Indiana Jones tafanejant les parets, les petites ulleres dels estudiosos erudits rera piles de llibres, o el soroll dels carruatges de cavalls i la gent passejant a l’exterior. Un lloc ben bé romàntic en el sentit més antic del terme. Passeu-vos-hi i contemplareu un espai especial i ple de màgia. Això sí, intentant no destorbar aquells i aquelles qui tenen el Dipòsit de les Aigües el lloc d'estudi. Després només cal anar a fer una cervesa a qualsevol dels dos bars que té la facultat i de passada podeu visitar la resta de la facultat que paga la pena.